Me enfrento al sonido de la ciudad

* Me enfrento al sonido de la ciudad con mi cuerpo entero. Es a través de mi cuerpo, centro de intenciones vivas, que escojo mi lugar y que el lugar me escoge a mí.

* Mis piernas pueden medir la longitud de los portales de las casas y la anchura de la plaza y mis brazos pueden dar volumen al aire que me rodea.

* Mi mirada proyecta, inconscientemente, mi cuerpo sobre la fachada de los edificios, y allí puede viajar por las molduras y los contornos de la piedra sintiendo el tamaño de los entrantes (agujeros, grietas ...) y los salientes.

* Mi cuerpo y mis movimientos están en interacción constante con el entorno, la ciudad y yo nos informamos y nos redefinimos constantemente la una al otro.

* El peso de mi cuerpo cuelga en toda su gravedad del suelo asfaltado, y se encuentra con la masa de las puertas, de las paredes ...

* Mis manos, agarran las cerraduras de las puertas al entrar en la vacía oscuridad que hay detrás de mí.

* Me siento a mí mismo en la ciudad.

* La ciudad existe a través de mi existencia y su música a través de mí, y el sonido olvidado de la ciudad se hace presente a través de mi movimiento.

* Mi cuerpo es a la ciudad lo mismo que mi corazón es al organismo... mantiene el espectáculo visible vivo constantemente, respira vida ....

* Habito en la ciudad y la ciudad habita en mí.

M'enfronto al so de la ciutat

* M'enfronto al so de la ciutat amb el meu cos sencer. És a través del meu cos, centre d’intencions vives, que escullo el meu lloc i que el lloc m’escull a mi.

* Les meves cames poden mesurar la llargada de les portalades de les cases i l'amplada de la plaça i els meus braços poden donar volum a l'aire que m'envolta.

* La meva mirada projecta , inconscientment, el meu cos sobre la façana dels edificis, i allí pot viatjar per les motllures i els contorns de la pedra sentint el tamany dels entrants (forats, escletxes…) i els sortints.

* El meu cos i els meus moviments estan en interacció constant amb l'entorn, la ciutat i jo ens informen i ens redefinim constantment l’una a l’altre.

* El pes del meu cos penja en tota la seva gravetat del terra asfaltat, i es troba amb la massa de les portes, de les parets...

* Les meves mans, agafen els panys de les portes en entrar en la buida foscor que hi ha darrere meu.

* Em sento a mi mateix en la ciutat.

* La ciutat existeix a través de la meva existència i la seva música a través de mi, i el so oblidat de la ciutat es fa present a través del meu moviment.

* El meu cos és a la ciutat el mateix que el meu cor és a l’organisme… manté l’espectacle visible viu constantment, respira vida….

* Habito a la ciutat i la ciutat habita en mi.

WORLDWIDE DANCERS

US DEIXO UN ENLLAÇ DE VIMEO PER A QUE POGUEU VEURE UNA QUALITAT DIFERENT DE MOVIMENT

https://vimeo.com/41926601

OS DEJO UN ENLACE DE VIDEO PARA QUE PODAIS VER OTRA CALIDAD DE MOVIMIENTO.

https://vimeo.com/41926601

HERE YOU ARE A VIDEO LINK SO AS YOU CAN SEE ANOTHER MOVEMENT'S QUALITY

https://vimeo.com/41926601

Tu boca- Solo Ingrid Medina

Eadweard Muybridge. Movement Four.

THE SHOW MUST GO ON- MAURICE BEJART

Pina Bausch : Barbe Bleue (intégrale 6 sur 12)

PERFORMANCE

Performance és un terme que parteix de les arts plàstiques, de l’expressió anglesa Performance Art.

ART EN VIU: aquell en que el l’obra la constitueixen les accions d’una persona o grup de persones, en un lloc determinat i durant un temps concret.

Pot tenir lloc en qualsevol lloc, iniciar-se en qualsevol moment i tenir qualsevol tipus de durada.

Allò que podrien denominar: una "acció artística" és qualsevol situació que contingui 4 elements bàsics:

-      * El temps, *  L’espai,   *  El cos de l’artista,  *   La relació entre aquest/-a i el públic.

La performance té relació amb l’acció poètica, la poesia visual i altres expressions de l’art contemporani, també anomenades ART d’ACCIÓ o INTERVENCIONS. També està relacionada amb:

inalitats i fuexpressions de l'ualsevol moment i tenir qualsevol tipus de durada.s)

 les seves finalitats i fu

1-  L’ART CONCEPTUAL- aquell en que “la idea” de l’obra és l’element més importa.t que el objecte o el sentit pel qual ses va crear l’obra. De vegades la idea es l’obra en sí mateixa-

2-  EL HAPPENING- Event, esdeveniment... sorgeix al 1950 i es caracteritza per la participació del públic.

3-  L’ART RELACIONAL- Aquell on el principal motiu de l’obra és la relació que s’estableix entre les persones.

4- Moviment artístic FLUXUS (ART-DIVERSIÓ) ha de ser simple, entretingut i sense pretensions. Tractar temes trivials, sense necessitat de dominar tècniques especials ni assaigs interminables... i sense cap valor ni comercial ni institucional.

5- BODY ART- estil emmarcat en l’art conceptual de gran rellevància durant els anys 60 a Europa i EUA. Es treballa amb el cos com a material plàstic, sent aquest el motlle del treball artístic.

El Manifiesto del No de Yvonne Rainer

No al espectáculo.

No al virtuosismo.

No a las transformaciones, a la magia y al hacer creer.

No al glamour y la trascendencia de la imagen de la estrella.

No a lo heroico.

No a lo anti-heroico.

No a la imaginería basura.

No a la implicación del intérprete o del espectador.

No al estilo.

No al amaneramiento.

No a la seducción del espectador por las artimañas del intérprete.

No a la excentricidad.

No a conmover o ser conmovido.

Creator: Yvonne Rainer (1965)


Purpose: To revolutionise dance and reduce it to its essential elements.

Manifesto

No to spectacle.


No to virtuosity.


No to transformations and magic and make-believe.


No to the glamour and transcendency of the star image.


No to the heroic.


No to the anti-heroic.


No to trash imagery.


No to involvement of performer or spectator.


No to style.


No to camp.


No to seduction of spectator by the wiles of the performer.


No to eccentricity.


No to moving or being moved.

Yvonne Rainer - Trio A

"HASTA DONDE" de Sharon Fridman.

EL MOVIMENT I LA COMUNICACIÓ CONSCIENT

Una de les coses més fascinants que té el moviment és que construïm petites o grans coreografies (urbanes) sense saber-ho.

Com deia Merce Cunningham “Dance is not emotion, but motion” podríem dir que les persones, durant el nostre dia a dia, estem activant contínuament el nostre moviment, el nostre “motion”, així doncs aquest moure's sense parar és produeix en totes les situacions en les que ens veiem involucrats en la nostra vida ja en siguem conscients o no fins i tot en dormir podem veure una coreografia no conscient.

Aquest moviment, quan es posa en col·lectiu, crea seqüències que podríem anomenar "balls", però en no ser-ne conscients no tenen una voluntat comunicativa, i en no tenir voluntat comunicativa, podríem dir que no és una art escènica.

Per tant, només ens cal posar en marxa aquesta voluntat de comunicar-nos per a què el moviment pugui ser considerat dansa o dansa-teatre o art d’acció / performance.

AQUÍ FALTEN PECES

Sempre falta alguna peça quan es parla de sensibilitat... !

Qui les troba ???

CAL REIVINDICAR EL TEATRE COM UN ELEMENT D'AGITACIÓ, MOBILITZADOR DE LA CULTURA I DE LA SOCIETAT!!

Us deixo un extracte d'un article que vaig llegir a la revista de l'Associació de Directors d'Escena i que explica una mica les inquietuds del que hem anat fent al Teatre de l'Escorxador...

"Els teatres europeus solen assumir funcions que estan vinculades amb processos de :

-       *   creació

-       *   exhibició

-       *   distribució

-       *   animació

-       *   investigació

-       *   formació

-       *   educació

-       *   promoció

-       *   integració

-       *   informació

-       *   divulgació.

Totes aquestes estan pràcticament absents de la praxi dels teatres espanyols, on destaca principalment la creació d’espectacles, cosa que implica comptar amb un equip artístic que, en bona mesura permet abordar algunes d’aquelles funcions.

Els teatres europeus són espais habitats, plens de vida i activitat, son llocs de trobada i relació de diferents referents socioculturals en l’entorn en que se situen en tant que es constitueixen com a centres de difusió i de divulgació, però més que res són factories, centres de treball. A espanya no és així.

La conclusió lògica és que els teatres s’han d’organitzar com cases de teatre, és a dir com a centres en els que el teatre sigui l’activitat fonamental, i en tant el teatre sigui la comunicació d’un actor i un espectador, els teatres s’haurien d’ocupar de crear i difondre aquests actes de comunicació.

Un coneixement suficient dels principis d’organització teatral aconsella que:

1                -    en cada teatre existeixi una companyia resident per a que el teatre que l’acull pugui desenvolupar les seves finalitats i funcions

2             -    de la direcció artística se n’han d’ocupar persones amb coneixements i experiència contrastada en lo teatral.

3                -    De la gestió se n’han d’ocupar persones en coneixements i experiència contrastada en la gestió, establint en tot moment els protocols oportuns de funcionament per a que la direcció artística sigui la que coordini tot el conjunt."

                          MANUEL F. VIEITES

CREMAR LA CASA

Allò que m'ha ajudat a entendre el meu treball va ser la manera de pensar dels biòlegs. 

En biologia cal distingir no només les parts, els components d'un organisme individual (fetge, cor, cervell, sistema circulatori, nerviós... sinó també els nivells d'organització.

1 - un organisme es subdivideix en parts coordinades entre si (òrgans, sistemes)

2 - es raona per estrats, discernint els nivells entre els quals s’estableixen relacions segons lògiques diferents.

Així doncs, tenim:

* Un nivell cel·lular que està en la base dels nivells dels teixits, està en la base dels òrgans que es coordinen, 

* finalment el nivell superior, la unitat de l’organisme viu.

L’espectacle per mi també és un organisme viu, en el que s’ha d’individuar, no només les parts, sinó també els nivells d’organització i, després, les seves relacions.

Dramatúrgia és, doncs, un terme semblant a anatomia, una manera de treballar pràcticament no només sobre l’organisme en la seva complexitat, sinó sobre els seus diversos òrgans i estrats.

(Eugenio Barba)

CÈL·LULES BLANQUES// CÉLULAS BLANCAS

Totes les persones tenim el dret a considerar-nos cossos sensibles; a percebre i viure el món que ens envolta amb tots els nostres sentits; a participar de l'acte de creació que significa viure en col·lectivitat i a  ser, no només receptacles d'allò que anomenem LO ARTÍSTIC, sinó veritables agents.

Totes les persones som capaces de sentir la música que generen les nostres cituats (encara que no en sapiguem escriure la partitura), però massa vegades estem tan absorbits per la mateixa dinàmica de la velocitat que no ens donem l'espai per escoltar-la, per percebre i gaudir d'aquesta música, d'aquest mapa de sons que ens envolta en la nostra quotidianitat.

SENSITIVE BODES vol no només ficar l'atenció en aquest mapa sonor, sinó també atorgar-nos el plaer de ballar-lo i de gaudir-lo com en les danses dionisíaques de la festa arcaica.

Estar receptiu al mapa sonor de les ciutats implica estar viu, estar despert, no ser només un ésser programat sense sensibilitat a allò que ens envolta.

Sabem percebre, sentir el fluxe de la nostra sang? 

Sabem que som com els glòbuls blancs de la sang de la nostra ciutat?

Ens volem atorgar aquest do de convertir-nos en cel·lules d'un organisme urbà viu i dinamic?

TODAS LAS PERSONAS tenemos derecho a considerarnos cuerpos sensibles; a percibir y vivir el mundo que nos rodea con todos nuestros sentidos; a participar del acto de creación que significa vivir en colectividad y a ser, no sólo receptáculos de aquello que llamamos LO ARTÍSTICO, sino verdaderos agentes.

Todas las personas somos capaces de sentir la música que generan nuestras ciudades (aunque no sepamos escribir su partitura), pero demasiadas veces estamos tan absorbidos por la misma dinámica de la velocidad que no nos damos el espacio para escucharla, para percibir y gozar esta música, este mapa de sonidos que nos envuelve en nuestra cotidianidad. 

SENSITIVE BODIES quiere, no solo poner atención en este mapa sonoro, sino también otorgarnos el placer de bailarlo y de gozarlo como en las danzas dionisíacas de la fiesta arcaica.

Estar receptivo al mapa sonoro de las ciudades implica estar vivo, estar despierto, no ser solo un ser programado sin sensibilidad a aquello que nos rodea.

Sabemos percibir, sentir el flujo de nuestra sangre?

Sabemos que somo como los glóbulos blancos de la sangre de nuestra ciudad?

Queremos otorgarnos este don de convertirnos en células de un organismo urbano, vivo y dinámico?

Genki sudo-"mind shift" by CYAR

集団行動 group action 2011年 Japanese Precision Walking Competition

Creating Physical Theatre - The Body in Performance