Lisboa, Estiu de 2012
Moltes vegades ens preguntem per què l'art al carrer comporta una necessitat de control per part de les administracions. La resposta cada vegada és més clara... AFANY DE RECAPTACIÓ.
Aquest estiu podia comprovar com a Lisboa, el nostre país veí, artistes de totes menes portaven el seu art al carrer en una manifestació generosa de democràcia cultural.
I és que en un moment on la gent (i quan dic gent vull pensar en totes les persones que no tenen possibilitats econòmiques de pagar 50 Euros per anar a veure un espectacle en els equipaments faraònics que es construeixen a totes les ciutats) té més necessitat la cultura, les nostres administracions, fent una gala ostentosa de violència estructural, retallen en cultura totes les programacions de les ciutats, i, no tenint-ne prou amb això, prohibeixen els artistes portar la cultura al carrer, aproximar l'art a les persones, a TOTES les persones, no només a les èlits culturals... PER QUÈ?
Per què es prohibeix un artista, una artista dur a terme manifestaciones artístiques al carrer?
Em venen al pensament vàries raons:
1. L'afany recaptatòri: és possible cobrar per l'atorgament de permisos per als artistes, o en qualsevol cas, és possible tenir un retorn econòmic de les programacions que es facin en els espais "controlats".
2. Per què es demana aquest control per a aquelles manifestacions artístiques o culturals on no hi ha ocupació d'objectes en el carrer de l'estil de muntatges en alçada (o qualsevol altre com ara l'ús de materials perillosos com la pirotècnia), que ocupi la via pública i que, entenc, sí requereixen la petició d'un permís especial.
3. El control de la ciutadania: sabem que la cultura i l'art eduquen i ajuden a pensar, a tenir criteri, però això és una cosa que els polítics no poden tolerar, no es busca una ciutadania capaç de tenir criteri, perquè les majories adormides són més fàcils de controlar, de manipular.
L'estiu passat jo vaig tenir la lletja experiència de que se'm prohibís actuar al carrer, i crec que fent això totes aquelles institucions implicades en aquestes prohibicions o control només fan gala d'un feixisme cultural (per no extendre-ho) que tota la ciutadania hauria de tenir clar, i contra el que hauríem de lluitar... no és millor donar la llibertat d'expressar-se artísticament?
 |
| MÚSIC AL CARRER - LISBOA, ESTIU 2012 |
SENYORES I SENYORS POLÍTICS, segurament podreu impedir-nos dur l'art i la cultura al carrer amb tot el vostre control i els permisos, però no deixarem que ens impediu pensar i crear...
Pensem tots plegats que quan no es deixa parlar els i les artistes a través del seu art, l'art pren el carrer pel seu propi compte, i així ho podem veure en els missatges de les parets, i la crítica també... us deixo algunes imatges de COM PARLEN LES PARETS
