UNO DE LOS AMIGOS DE SENSITIVE BODIES !

UNIFORME

Ja tenim l'uniforme per aquest dissabte !

SENSE TÍTOL

M'importa una merda la idea de bellesa que tingui la societat. 

SENSE PARAULES

Què deu pensar una persona quan es tractada com un delinqüent, com si hagués comès un delicte?

Podria utilizar l'expressió de Portillo: "què piensa mi sombra?"... Però, després d'això, només cal prendre les decissions adequades... 

Aquelles que corresponen a un mateix !

SENSIBLES ??

A totes i tots els/les SENSITIVE BODIES, ja sé que estem en un moment on tenim els cossos molt sensibilitzats al so de la ciutat... i el so de la policia local "prohibint" també forma part d'aquest univers sonor urbà... però que us sembla si ens prenem les PROHIBICIONS amb ALEGRIA i amb molt ART????

CRÒNICA DE LA 7A SESSIÓ - 21 juliol 2012

Crònica dramàtica

Avui no ens deixen ballar!!.

Fem un passe a la plaça major, i com estava tot molt en calma, decideixo pujar a la plaça del Carme, perquè estic convençut que la ciutat serà més generosa i ens oferirà més so.

En arribar trobo un agent de la policia local que està cridant l'atenció a uns nois per jugar a pilota a la plaça (GRAN DELICTE!)

I, com ja estic acostumat a que la guàrdia urbana i la policia local faci una feina que li han encomanat i que no entenc - com és la de privar els drets artístics i esportius dels ciutadans que decideixen cantar, ballar, jugar a pilota en llocs públics, és a dir coses que atenten contra la seguretat ciutadana -, li comento a l'agent que anem a cometre un d'aquests delictes i, com és natural, em diu molt educadament, això sí, que no pot ser: que està prohibit.

Amb la qual cosa ens traslladem de nou a la Plaça Major. 

Però l'agent baixa al cap d'uns instants i ens diu que allí tampoc podem ballar perquè HI HA L'AJUNTAMENT (que paguem amb els nostres impostos)... TOMA YA !!! 

Així que on està aquesta Tàrrega que es vanta de ser un Territori Creatiu, si no permet ballar als carrers ????

AIXÒ HAURIA PASSAT A TÀRREGA?

Això hauria passat a Tàrrega si haguessim continuat ballant, resistint-nos a la invitació de la policia local a abandonar la plaça ???
QUINA VERGONYA DE PAÍS !!!

BALLAR DES DEL PRINCIPI

Hi va haver un temps en que les persones ballaven i les collites creixien.

Crec que ballaven com una forma de guarir les seves criatures.

Sé que ballaven per preparar-se per a la guerra.

Crec que ballaven per entendre tot allò que era impossible entendre per altres mitjans...

I, quan ho feien, no fingien: era real, era la seva forma de sentir en els seus cossos l’energia del món que els envoltava.

Quan imagino aquells temps, m’agrada pensar: ¿en qui requeia el principal protagonisme? ¿en qui confiaven per fer una cosa que era tan important per tothom?

Crec que potser escollien la persona més gran, la de més pes, o la de més edat, la més sàvia.

M’agrada pensar que totes les persones que estaven allí entenien la dansa, que no necessitaven esperar-se al dia següent per llegir als diaris de què tractava. Tenien una forma increïble de vincular-se a ella, no crec que fos perquè les danses no fossin abstractes; de fet, crec que presentaven un alt grau d’abstracció o de simbolisme. No es tractava de rebaixar el nivell. La gent coneixia les danses perquè les havien aprés o havien format part d’elles, o potser havien estat allí en els seus inicis, quan van decidir: “això significa que surt el sol, tothom està d’acord?”

Quan s’està dins des del principi tot és possible.

(Liz Lerman - Ballarina i coreògrafa nord-americana)

Com diu Joaquim Noguero (periodista i crític) per aconseguir que la gent estigui allí des del principi i familiritzar-la amb el seu cos i amb el seu moviment com una forma expressiva, cal posar en rellevància 5 conceptes:

* la INCLUSIÓ: vol dir incloure tots els cànons possibles en la nostra concepció de dansa, que ningú es quedi fora, que ningú sigui exclòs.

* l'ADAPTACIÓ: subratlla la necessitat d'adaptar el discurs, i allò que fem a cada un dels diferents cànons quan treballem amb les persones, precisament per a que cap d'elles se senti exclosa. Mai hem de pensar que només hi ha una forma d'ensenyar vàlida per a totho; per arribar a tothom potser caldrà habilitar moltes vies d'acció alternatives.

* la VISIBILITAT: a tots els tipus de dansa.

totes aquestes coses anteriors són les que possibiliten que les persones és puguin EXPRESSAR i que , en fer-ho, es puguin TRANSFORMAR.

PETER BROOK

Qualsevol intent de revitalitzar el teatre ha hagut de tornar a les fonts populars; el teatre popular és, per naturalesa:

- anti-autoritari, 

- anti-pompós, 

- anti-tradicional, 

- anti-pretenciós, 

és el teatre del soroll i el teatre del soroll és el teatre de l’aplaudiment.

El públic popular 

La tradició popular és també una sàtira feroç i una caricatura grotesca, però la seva primera intenció és provocar desvergonyidament l’alegria i el riure. 

El teatre sagrat s’ocupa de lo invisible, el teatre, popular s’ocupa de les accions humanes, i degut a que és directe i toca de peus a terra, degut a que admet el riure i el to llicenciós, aquest tipus de teatre a l’abast de la mà, sembla molt millor que el teatre sacre (santificat).

PETER BROOK

CRÒNICA DE LA 6ª SESSIÓ - 14 de Juliol de 2012

“Jo sóc el meu cos.” (Gabriel Marcel) 

“Jo sóc l’espai on estic.” (Noel Arnaud) 

Primera intervenció a la plaça Major, que serà l’espai on presentarem el treball d’investigació en moviment SENSITIVE BODIES. Aquest dia va ser el dia que va faltar més gent, suposo que ja es comença a notar que hi ha persones que estan de vacances. Primer que res els explico, com he ajuntat totes les etiquetes que ells em van oferir en 9 grups i que són els següents, per als quals he buscat un vídeo que, segons el meu parer, reflecteix els conceptes: 

INCLASSIFICABLE 

EFÍMER 

ARA 

COMPROMÈS 

MULTIDISCIPLINAR 

PROPER 

INNOVADOR 

SORPRENENT 

DIVERTIT 

També els passo un document on Giorgio AGAMBEN parla de què és Lo contemporani. 

El primer treball que fem en aquest nou espai es d’escolta. Agafar un espai en la plaça per dedicar-nos a escoltar el so, i pensar quin so serà “recuperable” durant la fira. 

Coses que sentim en aquest espai: 

- Nens jugant a pilota (les pilotades) 

- Passes de nens petits que corren per l’espai 

- Tendals que es mouen amb el vent. 

- Vent 

- El cotxe de la guàrdia urbana 

- Ocells 

- Persones que enraonen 

- Senyora que camina amb tacons 

- Batre d’ales d’un colom 

- Cotxe que arriba, cotxe que marxa amb música 

- Campana de l’església 

- Música d’un bar 

- Soroll de les rodes d’un carret de la compra.

Aprofitem l’entrada a l’espai, per plantar-se i escoltar, entrar en contacte amb el so, buscar les orientacions del so (pensar en quina serà la velocitat i la forma en la que entrem a l’espai). 

 

Primer ho fem des de diversos llocs, després des de la porta de l’Ajuntament. Pensar que si estem asseguts al terra estarem mimetitzats amb el públic, a la seva mateixa alçada... podem establir que es deixi un espai tancat d’actuació ? 

Coses que sorgeixen: 

Mireia, el joc de ballar paraules, escoltar les converses i ballar el que diuen d’alguna manera... 

Si ens bloquegem perquè no tenim partitura, ballem el silenci, fer que balli l’emoció que ens produeix l’espai, o la manca d’emoció. 

Una de les coses que podríem fer es marginar a aquella persona que es queda sola fent la partitura d’accions, assenyalar-lo amb el dit o pensar alguna altra cosa. Una de les coses que ens cal treballar molt és la manera de caminar a càmera lenta.

Aquesta sessió la dedicarem també a homogeneïtzar el treball grupal. 

Assajant els quadrats, els demi-pliés i les oscil·lacions. 

Fem un parell de passades, després de polir cada cosa i en el treball en col·lectiu sorgeixen les següents consideracions: 

En els quadrats, ens anirà millor girar el peu al darrer pas, per preparar el gir. (Isabel) 

hem de fixar el peu que aguanta el pes i fixar allí la nostra atenció (Pepita) 

Com podem veure totes dues consideracions parteixen del subcentre de l’arrelament. 

Una de les coses que podem gestionar es el treball amb els braços per donar més força expressiva al moviment. 

SEGON INTENT 

- Canvio l’entrada a escena, tots surten de l’ajuntament i van a ocupar l’espai, però surten primer els que primer s’aturen. 

- A partir d’aquest tenim la complicitat de les persones de la plaça amb el seu riure, un grupet de nens i nenes que s’afegeixen al moviment 

(I que després vam poder veure que l’imitaven, organitzant-se per a fer la mateixa coreografia) 

 

- També descobrim (Miguel) que es poden establir diàlegs de moviment i de so amb el públic... com aprofitem el so que ens ofereix algú del públic? 

- Com podem aprofitar la resta aquest tipus de so? 

- Els recordo que si per alguna raó algú sent un so més musical que estat tenint lloc, el podem aprofitar, però sense instal·lar-nos-hi, serà un detall però hem d’anar cap a la recerca del so de l’entorn més que algun que estigui reproduït per mitjans tècnics. 

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ: 

passa en aquest cas al fer-ho al lloc i havent-hi públic? El fet que hi hagi públic, ens aporta:

- Seguretat, 

- Organicitat, 

- Complicitat, 

- Participació, 

Descobrim noves coses: A algú li sembla que té més vergonya en aquest espai Altres persones diuen que s’ho han passat molt millor. 

Consignes: recuperar posicions de la primera improvisació amb l’ARQUITECTURA que avui s’ha aprofitat poc, en general. 

La peça que tenim dura només uns 15 minuts, per tant cal allargar d’alguna manera amb tot el material que tenim. 

 

Com ha de quedar l’estructura: 

Primer moviment: Entrada a l’espai 

Segon moviment: Escoltar, familiaritzar-se amb el so de l’espai, i orientar-se capa les fonts de so. 

Tercer Moviment: entrar a grup. 

Quart moviment: quadrats.

Cinquè moviment: divisió de moviment individual per 1 i 2, que allargarem a fer 1, 2, 3, 4... (aquí hi haurà una Variació – Marginar + assimilar) 

Sisè moviment: quadrat a càmera lenta.

Setè moviment: anar ràpid a ocupar l’espai, treball per parelles.

Vuitè moviment: col·lectius, mini-grups, anar a tapar forats. (aquí podem recuperar el treball de guerra de grups).

Novè moviment. Campanades. Reagrupar-se.

Desè moviment: Quadrat final + salutació.

EL DIBUIX DE LA SAMARRETA

CRÒNICA DE LA 5ª SESSIÓ - 7 de Juliol de 2012

            “No hi ha res més memorable que l’experiència del propi cos en fer art.” (Claudia Galhós) 

Comencem la sessió treballant un joc de confiança i sensibilització a l’espai... en l’espai exterior, avui comencem directament a fora perquè no fa molta calor. 

DINÀMICA DE L’ÀNGEL. 

Una persona guia a dues altres persones, li direm que és l’àngel que ha de tenir cura de les seves ales que el seguiran amb una mà a l’espatlla i amb els ulls tancats. Notarem que les ales tenen més confiança com menys resistència oposin al moviment, quan no ens frenin! 

Coses que ens sorgeixen i que ens fan dubtar de la confiança és el canvi de clar a fosc, dóna la sensació que ens topem amb alguna cosa. L’ombra ens dóna la sensació d’obstacle. Sentir l’altra gent et fa adonar dels espais, tot i que semblen molt més curts, per a altres persones molt més grans... la realitat és que perdem la dimensió. Hem de vigilar també no trair la confiança que una persona ha dipositat en nosaltres, perquè, un cop perduda, és molt difícil de recuperar. 

Avui és un dia de treballar conceptes, també. 

Primer ho fem donant mobilitat al cos, després d’haver explicat els eixos d’Etienne Decroux. Treballant amb el cap, el tronc i els malucs, fem que cada persona busqui noves adaptacions de moviment (que algunes persones ja feien) analitzant el moviment dels eixos, quins són els eixos corporals que es posen en funcionament a cada moviment. 

Després busquem els centres motors del nostre cos tenint en compte els següents apartats. 

Centre de l’expressivitat: part del coll, espatlles i braços. 

Subcentre del detall: les mans i els dits. Subcentre del matís: els ulls – la mirada. 

Centre de la personalitat: part de l’estern i el pit... treballem la investigació del moviment a partir de la corporalitat del tronc, quan es projectat enfora (vitalitat energia, entusiasme, agressivitat, conquesta) o quan es projectat endins (introversió, timidesa, manca d’energia)... 

Aquests conceptes ens poden anar molt bé quan reconeguem la “textura dels sons” i els hi puguem atribuir un significat personal. 

Centre de la força: part de la cintura abdominal Centre de la gravetat: Dos dits per sota del melic i fins el baix ventre. 

Contracentre de la gravetat: La mateixa zona en la part posterior del cos. 

Subcentre de l’arrelament: Les cames i els peus. 

Treball amb portés. 

Comencem avui amb una investigació per parelles, l’exercici es tracta de dur al company o algunes parts del seu cos per a que tinguin consciència de que podem fer portaments de persones en el treball amb la parella, desplaçant-se per l’espai seguint aquests impulsos que ens proporcionen els companys. Seria com una continuació del treball amb el pes de l’altra persona. Però aquest cop elevant tot el pes... (a simple vista veig que és un treball que resulta una mica difícil. Així que no insisteixo.) 

Per últim, fem un treball d’investigació individual, seguint els paràmetres que hem anat descobrint en els exercicis anteriors, és a dir, afegint tot el que hem anat descobrint fins ara... Veiem així si hem descobert maneres de treballar el moviment seccionat del cos: És important deixar-nos portar per les imatges, o sentiments, o sensacions que ens aportin cada un dels exercicis anteriors. I a més a més pels sons que ens ofereix el nostre entorn.

Després de la pausa deixo a la Yasmina explicant tota la part de relació amb l’espai i la resta de punts de vista: continuem amb el treball de la directora nord-americana ANNE BOGART. Investiguen aquests punts de vista, però en relació a les arquitectures efímeres, en aquest cas, les arquitectures humanes... les que venen generades per l’espai i el cos en relació amb l'espai i amb els altres cossos. 

FORMA: És el contorn o la línia exterior que el cos (o cossos) forma a l’espai. Totes les formes es poden dividir en: 

1- Línies, 

2- Corbes, 

3- Una combinació de totes dues. A més a més: 

a- Rodones, 

b- Angulars, 

c- Una combinació de totes dues. 

També, la forma pot ser: 

1- Estàtica o 

2- En moviment per l’espai. 

Finalment, la forma es pot fer d’alguna d’aquestes 3 maneres: 

a- El cos en l’espai, 

b- El cos en relació amb l’arquitectura fent una forma, 

c- El cos en relació amb altres cossos fent una forma. 

GEST: És aquell moviment que involucra alguna part o parts del cos. El gest és una forma amb un començament un desenvolupament i un final. Els gestos es poden fer amb les mans, els braços, les cames, el cap, la boca, els ulls, els peus, l’estómac, o qualsevol altra part o combinació de parts que puguin ser aïllades. El gest es pot dividir entre:

Gest de comportament: Pertany a un món concret i físic del comportament humà com l’observem en la nostra realitat diària. És la classe de moviment que veiem en el mercat o en el metro: rascar-se, assenyalar, saludar, ensumar, doblegar-se... El gest de comportament ens pot donar informació sobre el caràcter, el període de temps, la salut física, les circumstàncies, el clima... Normalment ve definit pel caràcter d’una persona o el temps i el lloc en els que viuen. També pot tenir un pensament o una intenció darrera seu. Es pot dividir en:

Gest privat 

Gest públic. 

Gest Expressiu: Expressa un estat interior, una emoció, un desig, una idea o un valor. És abstracte i simbòlic més que representacional. És universal i sense caducitat i no és aquell que podem veure normalment en el metro o en el mercat.

ARQUITECTURA: És l’entorn físic en el qual estem treballant i com la consciència d’aquest entorn afecta el nostre moviment. Treballant amb l’arquitectura aprenem a ballar" amb l’espai, a estar en diàleg amb una habitació, amb el sostre, a deixar que el moviment (especialment la forma i el gest) evolucionin fora de les coses del nostre voltant immediat. Es pot dividir entre: 

1. Massa sòlida: parets, terra, sostre, mobiliari, finestres, portes, etc. 

2. Textura: Si els anteriors són de fusta, metall, o altres, canviaran la classe de moviment que creem en relació a ells. 

3. Llum: Les fonts de llum a l’habitació, les ombres que fem en relació a aquestes fonts... 

4. Color: La creació de moviment a partir dels colors en l’espai, com una cadira vermella entre tot de cadires negres podria afectar la nostra coreografia. 

5. So: El so que es produeix per qualsevol part de l’arquitectura, el soroll de les passes, el tancament d’una porta. Treballant amb l’arquitectura creem metàfores espacials, donant forma a determinats sentiments o sensacions com podrien ser: 

“Atrapat” , 

“Perdut en l’espai”, 

“Engabiat”, 

“Entre l’espasa i la paret”. 

RELACIÓ ESPACIAL: La distància entre els cossos a escena, especialmente: 

§ Un cos (o cossos) en relació a un altre, 

§ Un cos (o cossos) en relació a un grup de cossos, § El cos en relació a l’arquitectura. 

Quina és la relació completa de possibles distàncies entre les coses que hi ha a l’escenari?.

Quines classes d’agrupaments ens permeten veure un quadre escènic més clarament?

Quins agrupaments suggereixen un succés, o emoció, o bé expressen una dinàmica?...

TOPOGRAFIA: És l’àrea, el model de terra, el disseny que creem amb el nostre moviment a través de l’espai. En definir l’àrea podem decidir que la part del davant tingui una gran densitat, i que ens resulta difícil de moure’ns a través d’ella, mentre que la part del darrera té menys densitat i implica una major fluïdesa i tempos més ràpids. A més a més, posar en escena o dissenyar per un espectacle sempre implica prendre decisions sobre el tamany i la forma de l’espai en el que treballem. Per exemple podem escollir entre treballar en un espai molt estret camí de la part davantera o bé en un triangle gegant que cobreixi tot el terra. Treballem a partir de les coses que sentim quan estem sols. Els sons són molt interessants en la foscor... 

Després treballen amb els objectes que tenim a l’espai i amb l’arquitectura de l’espai, sigui natural o urbana. 

 

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ:

- Quan interactues surten coses noves, no estàs sòl! - Sempre és millor ballar acompanyat 

- La partitura és l’excusa pera a generar moviment, per a tenir una biblioteca de moviments. 

- Cal deixar-se portar: són molts elements a tenir presents... cara, sons, etc. 

- El treball col·lectiu és més fàcil, ja que la partitura molesta en el treball grupal 

- La partitura s’abandona per a investigar amb els objectes, s’activa 

- És més fàcil moure’s amb música que amb “bitxos”! 

- La cara costa molt de controlar. 

- És més còmode treballar en grup.

- Es interessant treballar amb els arbres, la paret, amb la reixa... 

- És divertit el joc amb objectes quotidians als que no parem atenció 

- Es treballa millor a fora que a dins, notes l’escalfor del sol a la paret, el so i la textura de la grava, el contacte dels arbres, etc. 

- Quan treballes en parella, pots robar moviments del company per incorporar-los a la teva biblioteca. 

- La partitura esdevé un referent, però que canvia a cada moment. 

- El grup dona comoditat. 

- L’exercici de confiança va agradar i sorprendre. 

- Expressar emocions amb la cara, costa més. 

- Hi ha gent que segueix la partitura al peu de la lletra, de cap a peu, com a referent. 

- L’exercici de l’àngel, genial. 

- Adaptació de la partitura a les emocions que sentia, però el carrer la cohibia.

DIVERTIT

PER A L'ETIQUETA DE "DIVERTIT" US DEIXO AQUEST ESPECTACLE DEL PONT FLOTANT...

* Art

* Lliure

* Energia

* Moviment

* Divertit

* Fester.

I amb "tast de paella inclòs!!!

SORPRENENT

"SORPRENENT" COM A RESUM I REFLEX DE:
* Insòlit
* Sorprenent
* Desconcertant
* Desordre
* Complicat
* Caos

INNOVADOR

L'ÚS DE LA TECNOLOGIA I EL MAPPING DE TELENOIKA PER A L'ETIQUETA "INNOVADOR" I TAMBÉ PODEU VEURE ELS TREBALLS DE NUYAN WORKS: UN ARTISTA DE CASA.

* Innovador

* Actual

* Trencador

* Transgressor

* Imprevisible

* No convencional

* Modern

* Nou

* Diferent

PROPER

AQUEST VIDEO DE PACO NOGALES ES PER A LA ETIQUETA "PROPER" ENCARA QUE TAMBÉ PODRÍA SER-HO PER A LA DE COMPROMÈS!! 

* Presencial

* Espontani

* Simple

* Essència individual

* Ànima

* Interior

MULTIDISCIPLINAR

PER A LA ETIQUETA "MULTIDISCIPLINAR" US HE BUSCAT AQUEST VIDEO DE RODRIGO GARCÍA TOT I QUE QUALSEVOL ESPECTACLE D'AQUEST ARTISTA, DRAMATURG I DIRECTOR PODRIA SERVIR...

* Plural

* Sense límits

* Mestissatge

COMPROMÈS

EN AQUEST CAS US DEIXO, NO UN ESPECTACLE, SINÓ UNA EXPOSICIÓ QUE ES VA FER A ARTIUM SOBRE EL TREBALL DE LA PERFORMER REGINA JOSÉ GALINDO I QUE CORRESPON A LES PARAULES QUE VAU USAR PER ETIQUETAR LO CONTEMPORANI I QUE HE AGRUPAR EN "COMPROMÈS":

* Manera de viure

* Essència individual

* Globalitzador

* Agitador

ARA

EL VIDEO QUE US HE BUSCAT PER LES ETIQUETES QUE ES CORRESPONEN A "ARA" I QUE SÓN:

* Immediatesa

* Ara

* Aquí

* Present

* Actual

és el següent de la performer Marina Abramovic... una artista que cal conèixer !

EFÍMER

Les etiquetes englovades en el grup "EFÍMER" són les següents:
* RÀPID
* INESTABLE
* ONÍRIC
* DESAPEGO

INCLASSIFICABLE

"INCLASSIFICABLE" AGRUPA LES ETIQUETES SEGÜENTS:
- Abstracte (3)
- Sense formes
- Sense límits
- Barreres borroses
- Color amb intervals grisos
- No tinc cap idea

ETIQUETES SOBRE LO CONTEMPORANI

Amb totes les etiquetes amb les que vosaltres vau qualificar allè que créieu que era LO CONTEMPORANI he anat fent grups, per als quals aniré buscant diferents vídeos d'espectacles contemporanis.

En cada entrada podreu veure les etiquetes que vosaltres vau escriure.

De moment, els qualificatius amb els que he agrupat les vostres etiquetes són els següents:

- INCLASSIFICABLE

- EFÍMER

- ARA

- COMPROMÈS

- MULTIDISCIPLINAR

- PROPER

- INNOVADOR

- SORPRENENT

- DIVERTIT

CRÒNICA DE LA 4ª SESSIÓ - 30 de Juny de 2012

“Sense una desviació de la norma, 

el progrés no és possible” (Frank Zappa) 

Avui tornem a l’espai institut i comencem la sessió fent un escalfament amb la partitura d’accions (en silenci, és a dir sense música) i comencem a posar en marxa el mecanisme d’escolta ja que la sessió passada va semblar que resultava més difícil. 

Tot treballant amb la partitura d’accions i aprofitant que són coses que ja he vist que sortien en el seu treball de composició de la mateixa partitura, els explico alguns conceptes: 

Primer els demano que intentin aplicar els principis pre-expressius d’Eugenio Barba a la partitura que són els següents: 

A - Principi d’oposició,

B - Principi de simplificació, 

C - Principi d’alteració de l’equilibri, i 

D - Principi de desgast màxim d’energia.

Així que deixo que, durant la primera part de la sessió, treballin en la recerca d’aquests conceptes... Després afegim uns altres conceptes, que són els PUNTS DE VISTA de la directora nord-americana ANNE BOGART. En aquest cas, com en l’anterior, l’únic que faig es posar nom a determinades coses que totes les persones participants ja fan, és a dir, els dono els conceptes per a què tinguin clar, per a que puguin posar un nom a allò que estan fent. 

Els PTV són una filosofia convertida en tècnica per: 

§ Entrenar intèrprets 

§ Construir tots junts 

§ Crear moviment per a l’escena. 

Els PTV són una sèrie de noms donats a certs principis de moviment utilitzats per treballar el temps i l’espai... Noms que constitueixen un llenguatge específic per parlar del que està succeint a escena. 

Els PTV són punts de consciència dels quals fa us un intèrpret o creador mentre està treballant. Treballem amb 9 PTV, bàsicament físics (de temps i d’espai) 

Tots els PTV es combinen i canvien constantment en valor relatiu, depenent de l’artista i/o de l’estil de la producció. 

 

Els punts de vista amb els quals treballem en aquesta sessió són PUNTS DE VISTA DE TEMPS 

1. TEMPO: És l’índex de velocitat amb el qual es produeix un moviment. Com de ràpida o de lenta succeeix una cosa quan estem a escena. Tenir en compte si fem moviments i accions lents o ràpids, que tindran una relació directa amb la durada. 

2. DURADA: És aquella estona durant la qual continua un moviment o una seqüència de moviments; la durada, en termes de treball amb els PTV, es relaciona específicament en quanta estona un grup de persones que treballen juntes es mantenen en un mateix moviment abans que canviï. saber si els moviments o accions són llargs o curts. 

Els dos punts de vista següents els fem amb una investigació per parelles 

3. REPETICIÓ: en aquest cas tenim en compte, quan ens posem a treballar si ho fem com si estiguéssim treballant la repetició amb la tècnica de l’espill o en contrari, es a dir en paral·lel i també busquem la ubicació en l’espai, ens posem al davant, al costat, allunyades... les parelles La repetició d’alguna cosa a escena. Inclou: 

§ Repetició interna (un moviment de l’interior del cos). 

§ Repetició externa (repetir la forma, el tempo, el gest... d’alguna cosa de fora del teu propi cos). 

4. RESPOSTA CINÈTICA: Es la reacció espontània al moviment que ocorre al nostre voltant; el temps en que es respon als successos externs de moviment (o de so); el moviment impulsiu que ocorre a partir d’una estimulació dels sentits. (ex. si algú pica de mans davant dels teus ulls i els acluques com a resposta). En aquest cas ho podem fer segons diverses tècniques: 

· Treballant l’acció/reacció: Per a fer això, la persona amb la que treballem ens proposa un moviment o acció, a la qual reaccionem i després li proposem nosaltres la nostra acció a la qual reacciona i així fins a completar tots els moviments de la partitura. 

· Treballant el diàleg: en aquest cas, una part de la parella, fa una acció i es queda en silenci mentre l’altra fa la seva pròpia acció 

· Treballant les converses de moviments: decidim si mantenir-nos en silenci o “xafar” el moviment o acció de l’altra persona, o reaccionar i continuar... L’ordre més adequat per fer la investigació d'aquest treball seria:

1- DIALEG, 

2- ACCIÓ/ REACCIÓ, 

3- CONVERSA 

Si en l’exercici anterior partíem del contacte del company, la segona part de l’exercici es basa en fer el mateix, treballant els diferents impulsos i intensitats dels conceptes que hem vist avui però sense que hi hagi cap mena de contacte físic, és a dir ocupant tot l’espai buscant la màxima distància. 

- És important deixar-nos portar per les imatges o sentiments o sensacions que ens aportin cada un dels exercicis anteriors. 

VALORACIÓ:

- Eren massa coses seguides, massa conceptes; la idea és que tot això ja ho hem fet, ja ha sortit, l’únic que fem és donar-li un nom, en aquest cas  requereix una ASSIMILACIÓ de conceptes 

- Resulta difícil estar pendent del so i del company... 

- Què passa si quan t’estàs adaptant al so, sents més d’un so? 

- En el cas dels moviments predeterminats, que passa quan es canvia d’orientació, de trajectòria? Estar oberts a l’espai perimetral o panoràmic. 

- Es pot treballar en relació a altres persones enlloc de només amb la nostra companya o company ? La Pepa comenta que se sent molt millor quan treballa amb una altra persona que no pas quan treballa sola ! 

En tots aquests casos el que cal fer és anar adaptant la partitura, la Sara que es va incorporar aquest dia comenta que la partitura és necessària perquè no tenint-la no trona tanta quantitat i qualitat de moviments (se sent més perduda a l’hora de treballar)  

SORTIM AL CARRER 

Després de la pausa sortim al carrer, al pati interior de l’institut, el que dóna a la cruïlla entre un carrer i un altre, tenim sort perquè a part del trànsit del carrer, fa vent i hi ha molt sorolls naturals que es barregen amb els sorolls urbans! 

 

Una de les maneres que tenim de connectar amb els sons és la de donar orientació al nostre cos.. això ho podem fer de vàries maneres, amb tot el cos, o només amb determinades parts del mateix.. Tenir presents tots els punts de vista que ens vagin sortint... 

Intentar incorporar diferents nivells de treball: de peu, acotxats, al terra, en relació amb la parella, abocats cap a diverses bandes tenint en compte l’orientació. 

Pensar en quina posició ens quedem quiets, quan hi ha silenci per a una part del grup... la manera de treballar el moviment del grup serà a partir d’un demi-plié rebotat. I per als altres l’oscil·lació cap a una banda i una altra. 

Hem de buscar la manera de moure’ns en grup, quan sonin les campanades que clouran les presentacions. 

El so de la ciutat és molt generós... 

Provem de fer tota la peça... aprofitem també la generositat de la gent que passa i fa comentaris. 

Fem tota la peça a l’exterior. 

Caldrà re-repartir els uns i els dosos. 

El moviment a càmera lenta és molt interessant. 

Recordem que si tenim parella o companyes a prop podem jugar a repartir els pesos. Treballar els conceptes de parella, aguantar, estirar, allargar...

Estaria bé pensar en quina música/percussió podríem fer fer al públic per entrar en un moment de col·lectivització, per a que col·laborin si ens agrada que ho facin.