 |
| MANIFESTO - GEORGE MACIUNAS, 1965 |
 |
| MANIFESTO - JOSEPH BEUYS, 1970 |
jueves, 30 de agosto de 2012
martes, 28 de agosto de 2012
THINGS TO THINK ON
• The space to be used will be the entire square, we can even enter the area from the audience (as if by surprise). The space each “body” takes up will be determined by the space each one of you occupies and this can become your “reason d’être”. We are going to try to mix with the audience - the audience want to see a show, but, in return, they will have to be part of it .
• We can appear from different places, such as balconies and adjacent streets. We don’t all need to come out from the Town Hall.
• Maybe some people could have their T-shirt and tutu inside a rucksack and dress for the occasion, wherever they want, when the show has just started, and after stand where they are.
• We can use repetition as another type of movement provided that we take into account that we have to change the intensity or emotion with which that movement is carried out. These changes will always be associated with the sound we perceive, and that is why I don't think repeated movements can be done in exactly the same way all the time, because the sound isn't likely to be repeated with the same intensity and frequency.
• Let us remember that we can interact with the architecture in the square (that is to say, all the bodies of the people present also form part of this architecture).
• We can dance to the breathing pattern of the people in the audience closest to us.
• When there is a clear "sound source", all those who hear it can move towards it as a group. (Move closer and look at it, whilst listening to it)
• It should be made clear and evident to the audience that we are listening to sounds, especially at the beginning, when all of us are listening to sounds but the audience may not perceive that we are listening for a few moments to the sounds around us.
• 2 individual squares could be created in the performance area if we have difficulty accessing the main group, but only when the squares are being done in slow motion.
• If the audience applaud or whistle (which is very likely because anything can happen during the Fira) we can move as a group towards the place where the person who has applauded or whistled is and move in front of him/her. (but without trampling on anyone).
• We must take into consideration that so many people dressed practically the same (I guess that those of you who have had the T-shirt since the open dress rehearsal have already customized it!) is already sufficiently impressive, so whatever we do will be great. Remember, our movements in unison shouldn't be fast but it is important they're done at the same time.
• Everything that we do as far as movement is concerned, will have to do with the extent/the intensity with which we can perceive the sound: louder or softer, nearer or further away; and this intensity somehow should influence the movements we make, whether they be larger, smaller, more intense, more angular, more rounded, more unexpected, harder, softer, movements of just one part of the body, etc. Basically, all those things that we discovered and worked on those Saturdays we met up.
• It is time to forget our "list of set movements", but keep it in reserve for those moments when our minds go blank, or we don't know where to go. Then we can go back to it, as Montse said, as if it were our "reference library of movements". Finally, and to quote Roger Bernat (one of the contemporary creators I most admire) "As with most electrical appliances, some people find it easier not to look at the instructions." This is therefore the first instruction.
lunes, 27 de agosto de 2012
Y SOBRE TODO, ESCUCHAR Y DIVERTIRSE
Aquí van algunas consideraciones sobre las que me gustaría que pensarais:
1- El espacio a utilizar será toda la plaza, incluso podemos salir de entre el público(como por sorpresa). El espacio de cada “body” estará determinado por el espacio que cada uno ocupa y se puede convertir en vuestra razón de ser. Vamos a buscar la mezclar de de performers con el público, el público quiere ver un espectáculo pero, a cambio, tendría que formar parte del mismo.
2- Podemos aparecer desde diversos lugares, probablemente balcones, calles adyacentes, no es preciso que todo el mundo esté en el Ayuntamiento
3- Quizá algunas personas podrían tener su vestuario en una mochila y vestirse para la ocasión, donde les apetezca, cuando ya haya empezado el espectáculo, y ponerse de pie.
4- Podemos usar las repeticiones como otra posibilidad de movimiento siempre que tengamos en cuenta ir cambiando la intensidad o la emoción con la que se lleva a cabo aquel movimiento, estos cambios siempre irán relacionados con el sonido que percibimos, y por ello no creo que puedan haber repeticiones exactamente iguales durante todo el rato pues es posible que no se pueda repetir el sonido exactamente igual, con la misma intensidad y frecuencia.
5- Recordemos que podemos interactuar con la arquitectura de la plaza (entendiendo que también formaran parte de esta arquitectura todos los cuerpos de las personas que estén allí presentes).
6- Podemos bailar la respiración de aquellas personas del público que estén a nuestro lado.
7- Cuando haya una “fuente de sonido” muy evidente podemos trasladarnos en bloque hacia esa fuente todas aquellas personas que la oigan. (Acercarnos y mirarla, escuchando)
8- Hay que hacer evidente y notorio para el público que estamos escuchando el sonido, sobre todo al principio, pues seguramente todos y todas estamos oyendo pero el público no acabe de percibir que estamos escuchando durante unos momentos el sonido de nuestro entorno.
9- Existe la posibilidad de crear los 2 cuadrados individualmente en el sitio si tenemos dificultad para acceder al grupo, pero esto solo en el caso del movimiento a cámara lenta.
10-Si la gente aplaude, o silba (lo cual es muy probable porque durante la Fira TODO puede pasar) podemos desplazarnos en bloque hacia el lugar donde esté la persona que haya aplaudido o silbado i movernos delante suyo. (pero sin atropellar a nadie).
11-Pensemos que tanta gente vestida prácticamente igual (supongo que ya os habréis personalizado camiseta –aquellas personas que la tenéis desde el ensayo abierto- ) ya resulta un espectáculo suficientemente impactante por tanto, por poco que hagamos será muy grande, recordad que el movimiento al unísono, no tiene que ser rápido sino a la vez.
12-Que todo aquello que trabajemos respecto al movimiento tendrá que ver con la medida / la intensidad con la que podremos percibir el sonido: más fuerte, más flojo; más cercano, más lejano y esta intensidad tendría que influir de alguna manera en nuestra manera de movernos: movimientos más grandes, más pequeños, más intensos, más angulares, más redondos, movimientos más inesperados, más duros, más suaves, movimientos de una sola parte del cuerpo... es decir todas aquellas cosas que hemos ido descubriendo durante los sábados que hemos ido quedando y trabajando.
13-Es el momento de olvidar la “partitura de acciones”, y tenerla solo en reserva para aquellos momentos en que nos quedemos bloqueados, o sin saber hacia donde tirar… acudir a ella, como dijo Montse, como si fuera nuestra “biblioteca de movimientos”.
14-Finalmente, y parafraseando a Roger Bernat (uno de los creadores contemporáneos a quién yo más admiro) “Como con la mayoría de los electrodomésticos, para algunas personas es más fácil dejar apartadas las instrucciones. Esta es la primera instrucción.”
1- El espacio a utilizar será toda la plaza, incluso podemos salir de entre el público(como por sorpresa). El espacio de cada “body” estará determinado por el espacio que cada uno ocupa y se puede convertir en vuestra razón de ser. Vamos a buscar la mezclar de de performers con el público, el público quiere ver un espectáculo pero, a cambio, tendría que formar parte del mismo.
2- Podemos aparecer desde diversos lugares, probablemente balcones, calles adyacentes, no es preciso que todo el mundo esté en el Ayuntamiento
3- Quizá algunas personas podrían tener su vestuario en una mochila y vestirse para la ocasión, donde les apetezca, cuando ya haya empezado el espectáculo, y ponerse de pie.
4- Podemos usar las repeticiones como otra posibilidad de movimiento siempre que tengamos en cuenta ir cambiando la intensidad o la emoción con la que se lleva a cabo aquel movimiento, estos cambios siempre irán relacionados con el sonido que percibimos, y por ello no creo que puedan haber repeticiones exactamente iguales durante todo el rato pues es posible que no se pueda repetir el sonido exactamente igual, con la misma intensidad y frecuencia.
5- Recordemos que podemos interactuar con la arquitectura de la plaza (entendiendo que también formaran parte de esta arquitectura todos los cuerpos de las personas que estén allí presentes).
6- Podemos bailar la respiración de aquellas personas del público que estén a nuestro lado.
7- Cuando haya una “fuente de sonido” muy evidente podemos trasladarnos en bloque hacia esa fuente todas aquellas personas que la oigan. (Acercarnos y mirarla, escuchando)
8- Hay que hacer evidente y notorio para el público que estamos escuchando el sonido, sobre todo al principio, pues seguramente todos y todas estamos oyendo pero el público no acabe de percibir que estamos escuchando durante unos momentos el sonido de nuestro entorno.
9- Existe la posibilidad de crear los 2 cuadrados individualmente en el sitio si tenemos dificultad para acceder al grupo, pero esto solo en el caso del movimiento a cámara lenta.
10-Si la gente aplaude, o silba (lo cual es muy probable porque durante la Fira TODO puede pasar) podemos desplazarnos en bloque hacia el lugar donde esté la persona que haya aplaudido o silbado i movernos delante suyo. (pero sin atropellar a nadie).
11-Pensemos que tanta gente vestida prácticamente igual (supongo que ya os habréis personalizado camiseta –aquellas personas que la tenéis desde el ensayo abierto- ) ya resulta un espectáculo suficientemente impactante por tanto, por poco que hagamos será muy grande, recordad que el movimiento al unísono, no tiene que ser rápido sino a la vez.
12-Que todo aquello que trabajemos respecto al movimiento tendrá que ver con la medida / la intensidad con la que podremos percibir el sonido: más fuerte, más flojo; más cercano, más lejano y esta intensidad tendría que influir de alguna manera en nuestra manera de movernos: movimientos más grandes, más pequeños, más intensos, más angulares, más redondos, movimientos más inesperados, más duros, más suaves, movimientos de una sola parte del cuerpo... es decir todas aquellas cosas que hemos ido descubriendo durante los sábados que hemos ido quedando y trabajando.
13-Es el momento de olvidar la “partitura de acciones”, y tenerla solo en reserva para aquellos momentos en que nos quedemos bloqueados, o sin saber hacia donde tirar… acudir a ella, como dijo Montse, como si fuera nuestra “biblioteca de movimientos”.
14-Finalmente, y parafraseando a Roger Bernat (uno de los creadores contemporáneos a quién yo más admiro) “Como con la mayoría de los electrodomésticos, para algunas personas es más fácil dejar apartadas las instrucciones. Esta es la primera instrucción.”
I SOBRETOT ESCOLTAR I DIVERTIR-SE
Aquí van algunes consideracions sobre les que m’agradaria que penséssiu:
1- L’espai a utilitzar serà tot l’ample de la plaça, fins i tot podem sortir d’entre el públic (com per sorpresa). L’espai de cada “body” vindrà determinat per l’espai que ocuparà i es pot convertir en la vostra raó de ser. Anem a buscar la barreja de performers i públic, el públic vol veure un espectacle però, a canvi, hauria de formar part d’ell.
2- Podem aparèixer des de diversos llocs, probablement balcons, carrers adjacents, no cal que tothom estiguem a l’Ajuntament
3- Hi ha persones que poden portar el vestuari en una motxilla i vestir-se per a l’ocasió, quan hagi començat l’espectacle, i posar-se de peu.
4- Podem usar les repeticions com a possibilitat de moviment sempre i quan hi hagi canvis en la intensitat o en l’emoció amb que es fa aquell moviment, donats pel so que rebem, no crec que es pugui repetir tota l’estona igual i amb la mateixa intensitat un moviment perquè no sempre serà igual el so en la seva freqüència i en la seva intensitat.
5- Recordem que podem treballar amb l’arquitectura de la plaça (entenent que formaran part d’aquesta arquitectura també tots els cossos de les persones que hi siguin presents).
6- Podem ballar la respiració de les persones que tenim al costat.
7- Quan hi hagi una “font de so” molt evident podem traslladar-nos en bloc cap aquesta font totes les persones que la sentin. (atansar-nos-hi i mirar-la escoltant)
8- Cal fer evident i notori que escoltem el so al començament, perquè ja està clar que nosaltres escoltem però potser el públic no ho acaba de percebre que estem escoltant.
9- Hi ha la possibilitat de crear els 2 quadrats individualment al lloc si tenim problemes per accedir al grup, però això només quan estiguem fent a càmera lenta.
10-Si la gent aplaudeix, o xiula (es probable perquè a la Fira TOT pot passar) anem tothom cap al lloc on hi ha la persona que aplaudeix o xiula i ens movem al seu davant (sense atropellar ningú).
11-Penseu que tanta gent vestits pràcticament igual (suposo que ja us heu personalitzat la samarreta -qui la té des de l’assaig obert- ) ja es suficientment impactant.
12-Que tot el que treballem respecte al moviment tindrà a veure amb la mesura/intensitat amb la que el podrem percebre: més fort, més fluix; més a prop, més lluny i això ha d’influir d’alguna manera en la nostra manera de moure’ns: moviments més grans, més petits, més intensos, angulars, més rodons, moviments més sobtats, més suaus, moviments només d’alguna part del cos... bé tot el que hem anat descobrint durant els dissabtes que hem quedat...
13-Oblidem la “partitura d’accions”, i tinguem-la en reserva només per a aquells moments en que ens quedem bloquejats o sense saber que fer, per a que puguem acudir, com va dir la Montse, a la nostra “biblioteca de moviments”.
14-Finalment, i parafrasejant a Roger Bernat (un dels creadors que jo més admiro) “Com amb la majoria dels electrodomèstics, per a algunes persones és més fàcil deixar les instruccions de banda. Aquesta és la primera instrucció.”
2- Podem aparèixer des de diversos llocs, probablement balcons, carrers adjacents, no cal que tothom estiguem a l’Ajuntament
3- Hi ha persones que poden portar el vestuari en una motxilla i vestir-se per a l’ocasió, quan hagi començat l’espectacle, i posar-se de peu.
4- Podem usar les repeticions com a possibilitat de moviment sempre i quan hi hagi canvis en la intensitat o en l’emoció amb que es fa aquell moviment, donats pel so que rebem, no crec que es pugui repetir tota l’estona igual i amb la mateixa intensitat un moviment perquè no sempre serà igual el so en la seva freqüència i en la seva intensitat.
5- Recordem que podem treballar amb l’arquitectura de la plaça (entenent que formaran part d’aquesta arquitectura també tots els cossos de les persones que hi siguin presents).
6- Podem ballar la respiració de les persones que tenim al costat.
7- Quan hi hagi una “font de so” molt evident podem traslladar-nos en bloc cap aquesta font totes les persones que la sentin. (atansar-nos-hi i mirar-la escoltant)
8- Cal fer evident i notori que escoltem el so al començament, perquè ja està clar que nosaltres escoltem però potser el públic no ho acaba de percebre que estem escoltant.
9- Hi ha la possibilitat de crear els 2 quadrats individualment al lloc si tenim problemes per accedir al grup, però això només quan estiguem fent a càmera lenta.
10-Si la gent aplaudeix, o xiula (es probable perquè a la Fira TOT pot passar) anem tothom cap al lloc on hi ha la persona que aplaudeix o xiula i ens movem al seu davant (sense atropellar ningú).
11-Penseu que tanta gent vestits pràcticament igual (suposo que ja us heu personalitzat la samarreta -qui la té des de l’assaig obert- ) ja es suficientment impactant.
12-Que tot el que treballem respecte al moviment tindrà a veure amb la mesura/intensitat amb la que el podrem percebre: més fort, més fluix; més a prop, més lluny i això ha d’influir d’alguna manera en la nostra manera de moure’ns: moviments més grans, més petits, més intensos, angulars, més rodons, moviments més sobtats, més suaus, moviments només d’alguna part del cos... bé tot el que hem anat descobrint durant els dissabtes que hem quedat...
13-Oblidem la “partitura d’accions”, i tinguem-la en reserva només per a aquells moments en que ens quedem bloquejats o sense saber que fer, per a que puguem acudir, com va dir la Montse, a la nostra “biblioteca de moviments”.
14-Finalment, i parafrasejant a Roger Bernat (un dels creadors que jo més admiro) “Com amb la majoria dels electrodomèstics, per a algunes persones és més fàcil deixar les instruccions de banda. Aquesta és la primera instrucció.”
jueves, 23 de agosto de 2012
jueves, 2 de agosto de 2012
STRUCTURE OF THE PERFORMANCE
SENSITIVE
BODIES
A performance to explain how we are clustered into
groups which make us homogeneous and, despite our efforts to become free and
creative people, we always end up being part of some of these groups.
First movement: Entering the Square
The entrance into the Square will be from the Town
Hall, at different times, at different speeds and in different groups of
people. The idea is the following:
-
3 or 4 people come
out leisurely, and they stand in a variety of places on the Square.
-
2 or 3 people (or
more) enter running and they stand on the Square too, or among the audience.
-
A big group of
people enters the Square walking, the ones who will stop first have to be the
first to begin walking, and the last ones to enter will be the last to stop.
-
Those remaining
enter too.
Second movement: Listening
Everyone has to detect the sounds in that place,
become familiar with them and turn towards the sources of sound with their eyes
open or closed. They can turn towards the sound by using
-
just their head
-
their head and
upper body
-
their entire body
-
or just pointing
with a finger or entire hand
Third Movement: Forming a group
Those who are outside the Square begin to walk into
the square, collecting the others they come across as they go. A group is
formed in the centre of the Square.
Fourth movement: Marching in Squares
-
Everyone is in
their place in the group and waits for the order to begin to march.
-
Here we make 2
squares marching, four steps every time, like soldiers but without moving our
arms.
Here we divide the people into 1s, 2s, 3s and 4s
Fifth movement: Solo performances – 1s
-
Throughout this,
those in the group keep doing knee-bends, very slowly
-
The 1s leave the
group to do their individual movements in the Square “dancing to the sounds of
the city” that have previously been identified, if necessary improvising.
MIREIA (a member of the 1s) begins when everyone has already finished their
movements and has begun to enter the group again.
-
When MIREIA is
finishing her own movements, the group goes towards her and reabsorbs her back
into the group.
-
Everybody begins a
slow right to left swaying movement.
Sixth movement: Solo performances - 2s
-
The group keeps
doing the slow right to left swaying movement.
-
The 2s leave the group
to do their individual movements in the Square “dancing to the sounds of the
city” that have previously been identified, if necessary improvising. PEPA (a
member of the 2s) begins when everyone has already finished their movements and
has begun to enter the group again.
-
When PEPA is
finishing her own movements, the group goes towards her and reabsorbs her back
into the group.
-
Everybody begins to
go slowly up onto tiptoe and down again.
Seventh movement: Solo performances - 3s
-
The group keeps
going slowly up onto tiptoe and down again
-
The 3s leave the
group to do their individual movements in the Square “dancing to the sounds of
the city” that have previously been identified, if necessary improvising. MATEO
(a member of the 3s) begins when everyone has already finished their movements
and has begun to enter the group again.
-
When MATEO is
finishing her own movements, the group goes towards him and reabsorbs him back
into the group.
-
Everybody begins to
sway slowly backwards and forwards.
Eighth movement: Solo performances – 4s
(Those from the University of Winchester)
-
The group keeps
swaying slowly backwards and forwards.
-
The 4s leave the
group to do their individual movements in the Square “dancing to the sounds of
the city” that have previously been identified, if necessary improvising. A
PERSON (a member of the 4s) begins when everyone has already finished their
movements and has begun to enter the group again.
-
When THAT PERSON is
finishing his/her own movements, the group goes towards him/her and reabsorbs
him/her back into the group.
-
Everybody begins to
move … in slow motion.
Ninth movement:
Slow motion squares
-
When everyone
arrives at the place where the last of the 4s was doing his/her movements,
squares are done in slow motion (just the same as the 4th movement,
four steps each time)
-
In this case, the
steps are accompanied with arm movement.
-
When the two slow
motion squares are finished, everyone quickly runs off into different parts of
the Square to dance to the sounds of the city in twos.
Tenth movement: Pair work
-
Everyone runs
quickly off to the specific place in the Square they have decided to dance in.
-
Everybody works in
pairs (movement dialogues, action-reaction, movement conversation, changing
levels, lifts ...)
-
Pair work becomes
working in small groups, filling the spaces left by the other bodies.
-
Everyone keeps on
dancing until the church bell strikes 8pm.
Eleventh movement: Chimes
-
People have to get
back into the group again, from wherever they are, when the church bell chimes
all the four quarters.
-
With the eight
strikes of the church bell at 8pm, people can move “ad libitum”, in big free
movements, ending up in their original position in the group on the 8th
strike to prepare for the final movement.
Twelfth movement: Final Squares + bow.
-
We march the last 2
squares when we hear the order.
-
These should be at
the same rhythm as the one at the beginning.
-
When we finish the
two squares, we bow to the audience.
miércoles, 1 de agosto de 2012
CRÒNICA DE LA 8ª SESSIÓ - 28 Juliol 2012
“El moviment és un llenguatge tan poderós i expressiu com les paraules” (Isadora Duncan)
Aquesta és la sessió on fem un assaig obert davant del públic. Ja tenim tot el vestuari.
Primer fem un assaig de repàs per incorporar persones que encara van apuntant-se a participar de la performance; no els resulta difícil, només cal prestar atenció a l'estructura.
Es el moment de buscar la homogeneïtzació en aquelles parts grupals de la performance que ens requereixen un moviment homogeni.
Punts que treballem i que encara caldrà treballar amb més atenció:
- L’atenció a les fonts del so ha de ser visible per al públic d’alguna manera, no només l’hauríem de sentir nosaltres internament (que ja està molt bé) sinó també ho hauríem de fer externament, usant els eixos corporals (del cap, del tors...) que vam treballar en una de les sessions.
- Recordar els solos i marcar en quin moment precís el grup assimila els "dissidents".
- Els tempos en el pujar i baixar i en les oscil·lacions funcionen millor com més lents i més homogenis són.
- No passa res per quedar d’esquena al públic, de fet, el dia de la fira potser no hi haurà ni frontal ni esquena determinada, ja que la gent se situa per totes bandes.
- La càmera lenta encara pot ser més lenta (i més segura), cal ser conscients de les passes i del moment de girar el quadrat.
Després d’haver-nos reunit sota l'auspici de Nostre Senyor, i haver solucionat alguns dubtes de la gent, repartim el vestuari.
A les 20 h. Comencem l’assaig obert que vaig marcant jo amb un xiulet sobretot per les campanades (que teníem previstes per al final) que no ens sonaran.
Molt generós el mossèn, tocant a missa, ens dóna molta canxa, (sobretot a la Montse)...
...però encara sembla que la gent estigui ballant sons molt llunyans enlloc dels sons que es produeixen en l'immediatesa de la plaça (Una crítica: la gent estava massa callada), tot i això si prestem atenció podrem sentir-los respirar, fer rialletes, comentar algunes coses que podríem aprofitar.
La performance funciona.
Encara pot funcionar millor, perquè una performance mai no està tancada, acabada...
Com diu el pintor Antonio López: "Nunca se sabe si los cuadros están terminados, porque están llenos de una tensión constante y activa que pide más, que pide menos, que pide seguir descubriendo, añadir o quitar..."
I hi ha moltes metàfores (moltes lectures socials) per poder-ne extreure.
Encara pot funcionar millor, perquè una performance mai no està tancada, acabada...
Com diu el pintor Antonio López: "Nunca se sabe si los cuadros están terminados, porque están llenos de una tensión constante y activa que pide más, que pide menos, que pide seguir descubriendo, añadir o quitar..."
I hi ha moltes metàfores (moltes lectures socials) per poder-ne extreure.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)