1- L’espai a utilitzar serà tot l’ample de la plaça, fins i tot podem sortir d’entre el públic (com per sorpresa). L’espai de cada “body” vindrà determinat per l’espai que ocuparà i es pot convertir en la vostra raó de ser. Anem a buscar la barreja de performers i públic, el públic vol veure un espectacle però, a canvi, hauria de formar part d’ell.
2- Podem aparèixer des de diversos llocs, probablement balcons, carrers adjacents, no cal que tothom estiguem a l’Ajuntament
3- Hi ha persones que poden portar el vestuari en una motxilla i vestir-se per a l’ocasió, quan hagi començat l’espectacle, i posar-se de peu.
4- Podem usar les repeticions com a possibilitat de moviment sempre i quan hi hagi canvis en la intensitat o en l’emoció amb que es fa aquell moviment, donats pel so que rebem, no crec que es pugui repetir tota l’estona igual i amb la mateixa intensitat un moviment perquè no sempre serà igual el so en la seva freqüència i en la seva intensitat.
5- Recordem que podem treballar amb l’arquitectura de la plaça (entenent que formaran part d’aquesta arquitectura també tots els cossos de les persones que hi siguin presents).
6- Podem ballar la respiració de les persones que tenim al costat.
7- Quan hi hagi una “font de so” molt evident podem traslladar-nos en bloc cap aquesta font totes les persones que la sentin. (atansar-nos-hi i mirar-la escoltant)
8- Cal fer evident i notori que escoltem el so al començament, perquè ja està clar que nosaltres escoltem però potser el públic no ho acaba de percebre que estem escoltant.
9- Hi ha la possibilitat de crear els 2 quadrats individualment al lloc si tenim problemes per accedir al grup, però això només quan estiguem fent a càmera lenta.
10-Si la gent aplaudeix, o xiula (es probable perquè a la Fira TOT pot passar) anem tothom cap al lloc on hi ha la persona que aplaudeix o xiula i ens movem al seu davant (sense atropellar ningú).
11-Penseu que tanta gent vestits pràcticament igual (suposo que ja us heu personalitzat la samarreta -qui la té des de l’assaig obert- ) ja es suficientment impactant.
12-Que tot el que treballem respecte al moviment tindrà a veure amb la mesura/intensitat amb la que el podrem percebre: més fort, més fluix; més a prop, més lluny i això ha d’influir d’alguna manera en la nostra manera de moure’ns: moviments més grans, més petits, més intensos, angulars, més rodons, moviments més sobtats, més suaus, moviments només d’alguna part del cos... bé tot el que hem anat descobrint durant els dissabtes que hem quedat...
13-Oblidem la “partitura d’accions”, i tinguem-la en reserva només per a aquells moments en que ens quedem bloquejats o sense saber que fer, per a que puguem acudir, com va dir la Montse, a la nostra “biblioteca de moviments”.
14-Finalment, i parafrasejant a Roger Bernat (un dels creadors que jo més admiro) “Com amb la majoria dels electrodomèstics, per a algunes persones és més fàcil deixar les instruccions de banda. Aquesta és la primera instrucció.”
2- Podem aparèixer des de diversos llocs, probablement balcons, carrers adjacents, no cal que tothom estiguem a l’Ajuntament
3- Hi ha persones que poden portar el vestuari en una motxilla i vestir-se per a l’ocasió, quan hagi començat l’espectacle, i posar-se de peu.
4- Podem usar les repeticions com a possibilitat de moviment sempre i quan hi hagi canvis en la intensitat o en l’emoció amb que es fa aquell moviment, donats pel so que rebem, no crec que es pugui repetir tota l’estona igual i amb la mateixa intensitat un moviment perquè no sempre serà igual el so en la seva freqüència i en la seva intensitat.
5- Recordem que podem treballar amb l’arquitectura de la plaça (entenent que formaran part d’aquesta arquitectura també tots els cossos de les persones que hi siguin presents).
6- Podem ballar la respiració de les persones que tenim al costat.
7- Quan hi hagi una “font de so” molt evident podem traslladar-nos en bloc cap aquesta font totes les persones que la sentin. (atansar-nos-hi i mirar-la escoltant)
8- Cal fer evident i notori que escoltem el so al començament, perquè ja està clar que nosaltres escoltem però potser el públic no ho acaba de percebre que estem escoltant.
9- Hi ha la possibilitat de crear els 2 quadrats individualment al lloc si tenim problemes per accedir al grup, però això només quan estiguem fent a càmera lenta.
10-Si la gent aplaudeix, o xiula (es probable perquè a la Fira TOT pot passar) anem tothom cap al lloc on hi ha la persona que aplaudeix o xiula i ens movem al seu davant (sense atropellar ningú).
11-Penseu que tanta gent vestits pràcticament igual (suposo que ja us heu personalitzat la samarreta -qui la té des de l’assaig obert- ) ja es suficientment impactant.
12-Que tot el que treballem respecte al moviment tindrà a veure amb la mesura/intensitat amb la que el podrem percebre: més fort, més fluix; més a prop, més lluny i això ha d’influir d’alguna manera en la nostra manera de moure’ns: moviments més grans, més petits, més intensos, angulars, més rodons, moviments més sobtats, més suaus, moviments només d’alguna part del cos... bé tot el que hem anat descobrint durant els dissabtes que hem quedat...
13-Oblidem la “partitura d’accions”, i tinguem-la en reserva només per a aquells moments en que ens quedem bloquejats o sense saber que fer, per a que puguem acudir, com va dir la Montse, a la nostra “biblioteca de moviments”.
14-Finalment, i parafrasejant a Roger Bernat (un dels creadors que jo més admiro) “Com amb la majoria dels electrodomèstics, per a algunes persones és més fàcil deixar les instruccions de banda. Aquesta és la primera instrucció.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario