“No hi ha res més memorable que l’experiència del propi cos en fer art.” (Claudia Galhós)
Comencem la sessió treballant un joc de confiança i sensibilització a l’espai... en l’espai exterior, avui comencem directament a fora perquè no fa molta calor.
DINÀMICA DE L’ÀNGEL.
Una persona guia a dues altres persones, li direm que és l’àngel que ha de tenir cura de les seves ales que el seguiran amb una mà a l’espatlla i amb els ulls tancats. Notarem que les ales tenen més confiança com menys resistència oposin al moviment, quan no ens frenin!
Coses que ens sorgeixen i que ens fan dubtar de la confiança és el canvi de clar a fosc, dóna la sensació que ens topem amb alguna cosa. L’ombra ens dóna la sensació d’obstacle. Sentir l’altra gent et fa adonar dels espais, tot i que semblen molt més curts, per a altres persones molt més grans... la realitat és que perdem la dimensió. Hem de vigilar també no trair la confiança que una persona ha dipositat en nosaltres, perquè, un cop perduda, és molt difícil de recuperar.
Avui és un dia de treballar conceptes, també.
Primer ho fem donant mobilitat al cos, després d’haver explicat els eixos d’Etienne Decroux. Treballant amb el cap, el tronc i els malucs, fem que cada persona busqui noves adaptacions de moviment (que algunes persones ja feien) analitzant el moviment dels eixos, quins són els eixos corporals que es posen en funcionament a cada moviment. 
Després busquem els centres motors del nostre cos tenint en compte els següents apartats.
Centre de l’expressivitat: part del coll, espatlles i braços.
Subcentre del detall: les mans i els dits. Subcentre del matís: els ulls – la mirada.
Centre de la personalitat: part de l’estern i el pit... treballem la investigació del moviment a partir de la corporalitat del tronc, quan es projectat enfora (vitalitat energia, entusiasme, agressivitat, conquesta) o quan es projectat endins (introversió, timidesa, manca d’energia)...
Aquests conceptes ens poden anar molt bé quan reconeguem la “textura dels sons” i els hi puguem atribuir un significat personal.
Centre de la força: part de la cintura abdominal Centre de la gravetat: Dos dits per sota del melic i fins el baix ventre.
Contracentre de la gravetat: La mateixa zona en la part posterior del cos.
Subcentre de l’arrelament: Les cames i els peus.
Treball amb portés.
Comencem avui amb una investigació per parelles, l’exercici es tracta de dur al company o algunes parts del seu cos per a que tinguin consciència de que podem fer portaments de persones en el treball amb la parella, desplaçant-se per l’espai seguint aquests impulsos que ens proporcionen els companys. Seria com una continuació del treball amb el pes de l’altra persona. Però aquest cop elevant tot el pes... (a simple vista veig que és un treball que resulta una mica difícil. Així que no insisteixo.)
Per últim, fem un treball d’investigació individual, seguint els paràmetres que hem anat descobrint en els exercicis anteriors, és a dir, afegint tot el que hem anat descobrint fins ara... Veiem així si hem descobert maneres de treballar el moviment seccionat del cos: És important deixar-nos portar per les imatges, o sentiments, o sensacions que ens aportin cada un dels exercicis anteriors. I a més a més pels sons que ens ofereix el nostre entorn.
Després de la pausa deixo a la Yasmina explicant tota la part de relació amb l’espai i la resta de punts de vista: continuem amb el treball de la directora nord-americana ANNE BOGART. Investiguen aquests punts de vista, però en relació a les arquitectures efímeres, en aquest cas, les arquitectures humanes... les que venen generades per l’espai i el cos en relació amb l'espai i amb els altres cossos.
FORMA: És el contorn o la línia exterior que el cos (o cossos) forma a l’espai. Totes les formes es poden dividir en:
1- Línies,
2- Corbes,
3- Una combinació de totes dues. A més a més:
a- Rodones,
b- Angulars,
c- Una combinació de totes dues.
També, la forma pot ser:
1- Estàtica o
2- En moviment per l’espai.
Finalment, la forma es pot fer d’alguna d’aquestes 3 maneres:
a- El cos en l’espai,
b- El cos en relació amb l’arquitectura fent una forma,
c- El cos en relació amb altres cossos fent una forma.
GEST: És aquell moviment que involucra alguna part o parts del cos. El gest és una forma amb un començament un desenvolupament i un final. Els gestos es poden fer amb les mans, els braços, les cames, el cap, la boca, els ulls, els peus, l’estómac, o qualsevol altra part o combinació de parts que puguin ser aïllades. El gest es pot dividir entre:
Gest de comportament: Pertany a un món concret i físic del comportament humà com l’observem en la nostra realitat diària. És la classe de moviment que veiem en el mercat o en el metro: rascar-se, assenyalar, saludar, ensumar, doblegar-se... El gest de comportament ens pot donar informació sobre el caràcter, el període de temps, la salut física, les circumstàncies, el clima... Normalment ve definit pel caràcter d’una persona o el temps i el lloc en els que viuen. També pot tenir un pensament o una intenció darrera seu. Es pot dividir en:
Gest privat
Gest públic.
Gest Expressiu: Expressa un estat interior, una emoció, un desig, una idea o un valor. És abstracte i simbòlic més que representacional. És universal i sense caducitat i no és aquell que podem veure normalment en el metro o en el mercat.
ARQUITECTURA: És l’entorn físic en el qual estem treballant i com la consciència d’aquest entorn afecta el nostre moviment. Treballant amb l’arquitectura aprenem a ballar" amb l’espai, a estar en diàleg amb una habitació, amb el sostre, a deixar que el moviment (especialment la forma i el gest) evolucionin fora de les coses del nostre voltant immediat. Es pot dividir entre:
1. Massa sòlida: parets, terra, sostre, mobiliari, finestres, portes, etc.
2. Textura: Si els anteriors són de fusta, metall, o altres, canviaran la classe de moviment que creem en relació a ells.
3. Llum: Les fonts de llum a l’habitació, les ombres que fem en relació a aquestes fonts...
4. Color: La creació de moviment a partir dels colors en l’espai, com una cadira vermella entre tot de cadires negres podria afectar la nostra coreografia.
5. So: El so que es produeix per qualsevol part de l’arquitectura, el soroll de les passes, el tancament d’una porta. Treballant amb l’arquitectura creem metàfores espacials, donant forma a determinats sentiments o sensacions com podrien ser:
“Atrapat” ,
“Perdut en l’espai”,
“Engabiat”,
“Entre l’espasa i la paret”.
RELACIÓ ESPACIAL: La distància entre els cossos a escena, especialmente:
§ Un cos (o cossos) en relació a un altre,
§ Un cos (o cossos) en relació a un grup de cossos, § El cos en relació a l’arquitectura.
Quina és la relació completa de possibles distàncies entre les coses que hi ha a l’escenari?.
Quines classes d’agrupaments ens permeten veure un quadre escènic més clarament?
Quins agrupaments suggereixen un succés, o emoció, o bé expressen una dinàmica?...
TOPOGRAFIA: És l’àrea, el model de terra, el disseny que creem amb el nostre moviment a través de l’espai. En definir l’àrea podem decidir que la part del davant tingui una gran densitat, i que ens resulta difícil de moure’ns a través d’ella, mentre que la part del darrera té menys densitat i implica una major fluïdesa i tempos més ràpids. A més a més, posar en escena o dissenyar per un espectacle sempre implica prendre decisions sobre el tamany i la forma de l’espai en el que treballem. Per exemple podem escollir entre treballar en un espai molt estret camí de la part davantera o bé en un triangle gegant que cobreixi tot el terra. Treballem a partir de les coses que sentim quan estem sols. Els sons són molt interessants en la foscor...
Després treballen amb els objectes que tenim a l’espai i amb l’arquitectura de l’espai, sigui natural o urbana.
VALORACIÓ DE LA SESSIÓ:
- Quan interactues surten coses noves, no estàs sòl! - Sempre és millor ballar acompanyat
- La partitura és l’excusa pera a generar moviment, per a tenir una biblioteca de moviments.
- Cal deixar-se portar: són molts elements a tenir presents... cara, sons, etc.
- El treball col·lectiu és més fàcil, ja que la partitura molesta en el treball grupal
- La partitura s’abandona per a investigar amb els objectes, s’activa
- És més fàcil moure’s amb música que amb “bitxos”!
- La cara costa molt de controlar.
- És més còmode treballar en grup.
- Es interessant treballar amb els arbres, la paret, amb la reixa...
- És divertit el joc amb objectes quotidians als que no parem atenció
- Es treballa millor a fora que a dins, notes l’escalfor del sol a la paret, el so i la textura de la grava, el contacte dels arbres, etc.
- Quan treballes en parella, pots robar moviments del company per incorporar-los a la teva biblioteca.
- La partitura esdevé un referent, però que canvia a cada moment.
- El grup dona comoditat.
- L’exercici de confiança va agradar i sorprendre.
- Expressar emocions amb la cara, costa més.
- Hi ha gent que segueix la partitura al peu de la lletra, de cap a peu, com a referent.
- L’exercici de l’àngel, genial.
- Adaptació de la partitura a les emocions que sentia, però el carrer la cohibia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario