Ahir, a la fi, vam presentar amb l'Alma el MANOMANO.
La sensació va ser molt i molt agradable, com si portéssim una gira de bolos.
El públic va estar en comunió amb la història i crec que vam sentir moltes coses en conjunt, si més no, des de l'escenari les vam sentir... el calor de l'emoció que es descabdellava... alguna llagrimeta de nostàlgia... i, en fi.... els lloc de la memòria on et porten els objectes que hem guardat durant tant de temps... Les fotografies són del Ken Goddard!!
Molte gràcies a tothom !
No hay comentarios:
Publicar un comentario