“Cada persona és una obra d’art.” (Wolf Vostell)
El nou espai (ESPAI MERCAT), des del meu punt de vista, és molt més acollidor. També és el dia que venen els de la tele (de TV3 Comarques) a enregistrar.
- Comencem amb un escalfament grupal que és el treball en resseguir una bombolla: Al nostre voltant tenim una bombolla de sabó que hem de visualitzar i resseguir sense fer moviments bruscos que la puguin fer explotar:
- Primer amb el moviment dels malucs sense posar en moviment cap altra part del cos.
- Després afegint el tors i el cap.
- Després afegim els braços i les mans.
- Finalment amb els peus i les cames podem buscar desplaçaments sense envair les bombolles d’altres persones.
- Després compartim la nostra bombolla amb més gent. Deixem que dues o tres persones comparteixin la nostra bombolla. Aquí ens permetem afegir el treball que ja vam fer en la sessió passada d’omplir espais buits, forats, que deixa el moviment o la posició corporal de cada una de les persones.
- La Bombolla compartida es va fent petita. I hem de continuar treballant per a que aquesta bombolla no exploti encara que dins hi hagi més d’una persona.
- Per acabar, entrem tots dins d’una bombolla gegant. La bombolla de sabó s’ha convertit en una de sola per la qual cosa, el límit de treball en l’espai és grupal; cal tenir en compte que les persones que estan al centre tenen més llibertat per fer moviments més bruscament, ja que el contorn està sent cuidat per les persones que es troben més a l’exterior del grup.
EXERCICI: REGALEM MOVIMENTS A LA COMUNITAT.
- Dividim el grup en 3 subgrups on cada grups ha de treballar una partitura conjunta en la que cada persona ha de decidir quin moviment regala a la seva comunitat. Hem de recordar que la força del col·lectiu està en els detalls més petits. Caldria que els comencéssim a fer tothom a la vegada, si un moviment no surt a totes les persones potser es poden fer petites adaptacions.
VALORACIÓ DE COM HA ANAT:
- No sabíem quan s’acabaven els moviments de les altres persones.
- No veiem a la resta de la gent.
- El punt de referència: hi havia gent que comentava que buscaven a la persona de referència.
- Algú es movia per les ombres que veía.
- Cal donar un temps.
- Caldria precisar com són els moviments: la seva velocitat.
Una de les coses importants a tenir en compte quan parlem de punts de referència és que els punts de referència canvien quan la direcció-trajectòria del grup canvia, en aquells moments cal fer petites adaptacions en el moviment i seguir les persones que tenim al davant; això ens dóna un punt de refª més fàcil de veure.
Ho Repassem tot i generem una partitura global.
Durant la pausa els demano que omplin unes fitxes amb 3 etiquetes (keywords) del que per a cada una de les persones participants significa el terme CONTEMPORANI
ETIQUETES: El que les diferents persones van aportar ho veurem en una crònica posterior on aniré penjant videos que siguin representatius de les etiquetes.
En tornar de la pausa comencem a treballar exercicis d’escolta. En aquest cas es tractarà de moure’ns totes les persones al mateix temps i aturar-nos al mateix temps.
La primera vegada no acaba de funcionar perquè no es van entendre les consignes, les aclarim i a partir de llavors ja funciona millor.
Les consignes eren les següents:
- Es mou tothom a la vegada i tothom s’atura a la vegada.
- Camina 1 persona sola i s’atura.
- Caminen 2 persones i s’aturen.
- Caminen 3 persones i s’aturen.
- Torna a caminar tothom a la vegada i s’atura tothom a la vegada.
Consideracions: Quan caminen 2 persones no es tracta d'una més que s’acumula a la que ja caminava, poden ser diferents, igual amb les 3. No fem més de 3 persones perquè ja resulta molt difícil de comptar a simple vista. Durant el moviment, intentem que sempre es travessi l’espai que hi ha entre dues persones, per generar moviment relacional.
Després de fer això sortim al carrer. La idea de coreografia grupal al carrer funciona millor, en aquest moment del procés la coreografia de moviments és la següent:
1- Marxa col·lectiva: 2 quadrats.
2- Coreografies individuals, partitura d’accions.
3- Marxa col·lectiva a càmera lenta
4- Coreografies per subgrups: aquí entren les converses d’accions...
5- Marxa col·lectiva final.
6- Salutació.
A l’espai exterior s’han allargat més les passes. Molta gent deia que no podien sentir el so de l’entorn. Algunes persones deien que el sentien però no sabien com ballar-lo si, a més a més, havien de fer tots els moviments de tothom a la vegada... Igual una de les coses que podríem fer per solucionar aquesta excessiva atenció al moviment del grup i la manca d’escolta al so de l’entorn és fer la conversa de manera individual, per parelles o per trios (una persona de cada grup)
ARA EN AQUEST MOMENT ESTEM RESPECTANT MOLT EL MOVIMENT EN COL·LECTIU, LA QUAL COSA RESULTA INTERESSANT PERÒ EN LA PRESENTACIÓ SEGURAMENT NO PODREM MANTENIR-LO TOTA L’ESTONA.
- Comencem amb un escalfament grupal que és el treball en resseguir una bombolla: Al nostre voltant tenim una bombolla de sabó que hem de visualitzar i resseguir sense fer moviments bruscos que la puguin fer explotar:
- Primer amb el moviment dels malucs sense posar en moviment cap altra part del cos.
- Després afegint el tors i el cap.
- Després afegim els braços i les mans.
- Finalment amb els peus i les cames podem buscar desplaçaments sense envair les bombolles d’altres persones.
- Després compartim la nostra bombolla amb més gent. Deixem que dues o tres persones comparteixin la nostra bombolla. Aquí ens permetem afegir el treball que ja vam fer en la sessió passada d’omplir espais buits, forats, que deixa el moviment o la posició corporal de cada una de les persones.
- La Bombolla compartida es va fent petita. I hem de continuar treballant per a que aquesta bombolla no exploti encara que dins hi hagi més d’una persona.
- Per acabar, entrem tots dins d’una bombolla gegant. La bombolla de sabó s’ha convertit en una de sola per la qual cosa, el límit de treball en l’espai és grupal; cal tenir en compte que les persones que estan al centre tenen més llibertat per fer moviments més bruscament, ja que el contorn està sent cuidat per les persones que es troben més a l’exterior del grup.
EXERCICI: REGALEM MOVIMENTS A LA COMUNITAT.
- Dividim el grup en 3 subgrups on cada grups ha de treballar una partitura conjunta en la que cada persona ha de decidir quin moviment regala a la seva comunitat. Hem de recordar que la força del col·lectiu està en els detalls més petits. Caldria que els comencéssim a fer tothom a la vegada, si un moviment no surt a totes les persones potser es poden fer petites adaptacions.
VALORACIÓ DE COM HA ANAT:
- No sabíem quan s’acabaven els moviments de les altres persones.
- No veiem a la resta de la gent.
- El punt de referència: hi havia gent que comentava que buscaven a la persona de referència.
- Algú es movia per les ombres que veía.
- Cal donar un temps.
- Caldria precisar com són els moviments: la seva velocitat.
Una de les coses importants a tenir en compte quan parlem de punts de referència és que els punts de referència canvien quan la direcció-trajectòria del grup canvia, en aquells moments cal fer petites adaptacions en el moviment i seguir les persones que tenim al davant; això ens dóna un punt de refª més fàcil de veure.
Ho Repassem tot i generem una partitura global.
Durant la pausa els demano que omplin unes fitxes amb 3 etiquetes (keywords) del que per a cada una de les persones participants significa el terme CONTEMPORANI ETIQUETES: El que les diferents persones van aportar ho veurem en una crònica posterior on aniré penjant videos que siguin representatius de les etiquetes.
En tornar de la pausa comencem a treballar exercicis d’escolta. En aquest cas es tractarà de moure’ns totes les persones al mateix temps i aturar-nos al mateix temps.
La primera vegada no acaba de funcionar perquè no es van entendre les consignes, les aclarim i a partir de llavors ja funciona millor. Les consignes eren les següents:
- Es mou tothom a la vegada i tothom s’atura a la vegada.
- Camina 1 persona sola i s’atura.
- Caminen 2 persones i s’aturen.
- Caminen 3 persones i s’aturen.
- Torna a caminar tothom a la vegada i s’atura tothom a la vegada.
Consideracions: Quan caminen 2 persones no es tracta d'una més que s’acumula a la que ja caminava, poden ser diferents, igual amb les 3. No fem més de 3 persones perquè ja resulta molt difícil de comptar a simple vista. Durant el moviment, intentem que sempre es travessi l’espai que hi ha entre dues persones, per generar moviment relacional.
Després de fer això sortim al carrer. La idea de coreografia grupal al carrer funciona millor, en aquest moment del procés la coreografia de moviments és la següent:
1- Marxa col·lectiva: 2 quadrats.
2- Coreografies individuals, partitura d’accions.
3- Marxa col·lectiva a càmera lenta
4- Coreografies per subgrups: aquí entren les converses d’accions...
5- Marxa col·lectiva final.
6- Salutació.
A l’espai exterior s’han allargat més les passes. Molta gent deia que no podien sentir el so de l’entorn. Algunes persones deien que el sentien però no sabien com ballar-lo si, a més a més, havien de fer tots els moviments de tothom a la vegada... Igual una de les coses que podríem fer per solucionar aquesta excessiva atenció al moviment del grup i la manca d’escolta al so de l’entorn és fer la conversa de manera individual, per parelles o per trios (una persona de cada grup)
