“Sense una desviació de la norma,
el progrés no és possible” (Frank Zappa)
Avui tornem a l’espai institut i comencem la sessió fent un escalfament amb la partitura d’accions (en silenci, és a dir sense música) i comencem a posar en marxa el mecanisme d’escolta ja que la sessió passada va semblar que resultava més difícil.
Tot treballant amb la partitura d’accions i aprofitant que són coses que ja he vist que sortien en el seu treball de composició de la mateixa partitura, els explico alguns conceptes:
Primer els demano que intentin aplicar els principis pre-expressius d’Eugenio Barba a la partitura que són els següents:
A - Principi d’oposició,
B - Principi de simplificació,
C - Principi d’alteració de l’equilibri, i
D - Principi de desgast màxim d’energia.
Així que deixo que, durant la primera part de la sessió, treballin en la recerca d’aquests conceptes... Després afegim uns altres conceptes, que són els PUNTS DE VISTA de la directora nord-americana ANNE BOGART. En aquest cas, com en l’anterior, l’únic que faig es posar nom a determinades coses que totes les persones participants ja fan, és a dir, els dono els conceptes per a què tinguin clar, per a que puguin posar un nom a allò que estan fent.
Els PTV són una filosofia convertida en tècnica per:
§ Entrenar intèrprets
§ Construir tots junts
§ Crear moviment per a l’escena.
Els PTV són una sèrie de noms donats a certs principis de moviment utilitzats per treballar el temps i l’espai... Noms que constitueixen un llenguatge específic per parlar del que està succeint a escena.
Els PTV són punts de consciència dels quals fa us un intèrpret o creador mentre està treballant. Treballem amb 9 PTV, bàsicament físics (de temps i d’espai)
Tots els PTV es combinen i canvien constantment en valor relatiu, depenent de l’artista i/o de l’estil de la producció.
Els punts de vista amb els quals treballem en aquesta sessió són PUNTS DE VISTA DE TEMPS
1. TEMPO: És l’índex de velocitat amb el qual es produeix un moviment. Com de ràpida o de lenta succeeix una cosa quan estem a escena. Tenir en compte si fem moviments i accions lents o ràpids, que tindran una relació directa amb la durada.
2. DURADA: És aquella estona durant la qual continua un moviment o una seqüència de moviments; la durada, en termes de treball amb els PTV, es relaciona específicament en quanta estona un grup de persones que treballen juntes es mantenen en un mateix moviment abans que canviï. saber si els moviments o accions són llargs o curts.
Els dos punts de vista següents els fem amb una investigació per parelles
3. REPETICIÓ: en aquest cas tenim en compte, quan ens posem a treballar si ho fem com si estiguéssim treballant la repetició amb la tècnica de l’espill o en contrari, es a dir en paral·lel i també busquem la ubicació en l’espai, ens posem al davant, al costat, allunyades... les parelles La repetició d’alguna cosa a escena. Inclou:
§ Repetició interna (un moviment de l’interior del cos).
§ Repetició externa (repetir la forma, el tempo, el gest... d’alguna cosa de fora del teu propi cos).
4. RESPOSTA CINÈTICA: Es la reacció espontània al moviment que ocorre al nostre voltant; el temps en que es respon als successos externs de moviment (o de so); el moviment impulsiu que ocorre a partir d’una estimulació dels sentits. (ex. si algú pica de mans davant dels teus ulls i els acluques com a resposta). En aquest cas ho podem fer segons diverses tècniques:
· Treballant l’acció/reacció: Per a fer això, la persona amb la que treballem ens proposa un moviment o acció, a la qual reaccionem i després li proposem nosaltres la nostra acció a la qual reacciona i així fins a completar tots els moviments de la partitura.
· Treballant el diàleg: en aquest cas, una part de la parella, fa una acció i es queda en silenci mentre l’altra fa la seva pròpia acció
· Treballant les converses de moviments: decidim si mantenir-nos en silenci o “xafar” el moviment o acció de l’altra persona, o reaccionar i continuar... L’ordre més adequat per fer la investigació d'aquest treball seria:
1- DIALEG,
2- ACCIÓ/ REACCIÓ,
3- CONVERSA
Si en l’exercici anterior partíem del contacte del company, la segona part de l’exercici es basa en fer el mateix, treballant els diferents impulsos i intensitats dels conceptes que hem vist avui però sense que hi hagi cap mena de contacte físic, és a dir ocupant tot l’espai buscant la màxima distància.
- És important deixar-nos portar per les imatges o sentiments o sensacions que ens aportin cada un dels exercicis anteriors.
VALORACIÓ:
- Eren massa coses seguides, massa conceptes; la idea és que tot això ja ho hem fet, ja ha sortit, l’únic que fem és donar-li un nom, en aquest cas requereix una ASSIMILACIÓ de conceptes
- Resulta difícil estar pendent del so i del company...
- Què passa si quan t’estàs adaptant al so, sents més d’un so?
- En el cas dels moviments predeterminats, que passa quan es canvia d’orientació, de trajectòria? Estar oberts a l’espai perimetral o panoràmic.
- Es pot treballar en relació a altres persones enlloc de només amb la nostra companya o company ? La Pepa comenta que se sent molt millor quan treballa amb una altra persona que no pas quan treballa sola !
En tots aquests casos el que cal fer és anar adaptant la partitura, la Sara que es va incorporar aquest dia comenta que la partitura és necessària perquè no tenint-la no trona tanta quantitat i qualitat de moviments (se sent més perduda a l’hora de treballar)
SORTIM AL CARRER
Després de la pausa sortim al carrer, al pati interior de l’institut, el que dóna a la cruïlla entre un carrer i un altre, tenim sort perquè a part del trànsit del carrer, fa vent i hi ha molt sorolls naturals que es barregen amb els sorolls urbans!
Una de les maneres que tenim de connectar amb els sons és la de donar orientació al nostre cos.. això ho podem fer de vàries maneres, amb tot el cos, o només amb determinades parts del mateix.. Tenir presents tots els punts de vista que ens vagin sortint...
Intentar incorporar diferents nivells de treball: de peu, acotxats, al terra, en relació amb la parella, abocats cap a diverses bandes tenint en compte l’orientació.
Pensar en quina posició ens quedem quiets, quan hi ha silenci per a una part del grup... la manera de treballar el moviment del grup serà a partir d’un demi-plié rebotat. I per als altres l’oscil·lació cap a una banda i una altra.
Hem de buscar la manera de moure’ns en grup, quan sonin les campanades que clouran les presentacions.
El so de la ciutat és molt generós...
Provem de fer tota la peça... aprofitem també la generositat de la gent que passa i fa comentaris.
Fem tota la peça a l’exterior.
Caldrà re-repartir els uns i els dosos.
El moviment a càmera lenta és molt interessant.
Recordem que si tenim parella o companyes a prop podem jugar a repartir els pesos. Treballar els conceptes de parella, aguantar, estirar, allargar...
Estaria bé pensar en quina música/percussió podríem fer fer al públic per entrar en un moment de col·lectivització, per a que col·laborin si ens agrada que ho facin.
...però encara sembla que la gent estigui ballant sons molt llunyans enlloc dels sons que es produeixen en l'immediatesa de la plaça (Una crítica: la gent estava massa callada), tot i això si prestem atenció podrem sentir-los respirar, fer rialletes, comentar algunes coses que podríem aprofitar.
