Crec que ballaven com una forma de
guarir les seves criatures.
Sé que ballaven per preparar-se per a
la guerra.
Crec que ballaven per entendre tot allò
que era impossible entendre per altres mitjans...
I, quan ho feien, no fingien: era real,
era la seva forma de sentir en els seus cossos l’energia del món que els
envoltava.
Quan imagino aquells temps, m’agrada pensar:
¿en qui requeia el principal protagonisme? ¿en qui confiaven per fer una cosa
que era tan important per tothom?
Crec que potser escollien la persona
més gran, la de més pes, o la de més edat, la més sàvia.
M’agrada pensar que totes les persones
que estaven allí entenien la dansa, que no necessitaven esperar-se al dia següent
per llegir als diaris de què tractava. Tenien una forma increïble de
vincular-se a ella, no crec que fos perquè les danses no fossin abstractes; de
fet, crec que presentaven un alt grau d’abstracció o de simbolisme. No es tractava
de rebaixar el nivell. La gent coneixia les danses perquè les havien aprés o
havien format part d’elles, o potser havien estat allí en els seus inicis, quan
van decidir: “això significa que surt el sol, tothom està d’acord?”
Quan s’està dins des del principi tot és
possible.
(Liz Lerman - Ballarina i coreògrafa nord-americana)
Com diu Joaquim Noguero (periodista i crític) per aconseguir que la gent estigui allí des del principi i familiritzar-la amb el seu cos i amb el seu moviment com una forma expressiva, cal posar en rellevància 5 conceptes:
* la INCLUSIÓ: vol dir incloure tots els cànons possibles en la nostra concepció de dansa, que ningú es quedi fora, que ningú sigui exclòs.
* l'ADAPTACIÓ: subratlla la necessitat d'adaptar el discurs, i allò que fem a cada un dels diferents cànons quan treballem amb les persones, precisament per a que cap d'elles se senti exclosa. Mai hem de pensar que només hi ha una forma d'ensenyar vàlida per a totho; per arribar a tothom potser caldrà habilitar moltes vies d'acció alternatives.
* la VISIBILITAT: a tots els tipus de dansa.
totes aquestes coses anteriors són les que possibiliten que les persones és puguin EXPRESSAR i que , en fer-ho, es puguin TRANSFORMAR.
