POSADA EN ESCENA AQUI FALTEN PECES

Un foli en blanc, igual que un escenari buit, és un món creatiu de possibilitats infinites. Es quan decidim escriure la primera paraula que renunciem a un altre infinit de possibilitats que hauran de ser escrites o posades en escena en una altra ocasió.

Gràcies a la Pepa i al David, (i al Xavier que ens ho va il·luminar) vam aconseguir fer una posada en escena senzilla però efectiva i que va donar molt de joc.

AQUI FALTEN PECES - DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015

Sempre hi ha propostes que et venen de gust des del principi. Aquesta n'és una que ha acabat resultant una moguda fresca, senzilla, però a la vegada molt profunda pels temes que vam tractar i pel saber fer de les persones que hi han intervingut. Un AGRAIMENT a totes.

NÚRIA, ROSER, WALLS, ARES, CLARA, GEMMA, AITANA, ALBERT, MARTA. A la PEPA i al DAVID per l'espai escènic... i a la MARGARIDA i la MARTA per pensar en mi i cuidar-me tant bé.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CAL REIVINDICAR EL TEATRE COM UN ELEMENT D'AGITACIÓ, MOBILITZADOR DE LA CULTURA I DE LA SOCIETAT!!

Us deixo un extracte d'un article que vaig llegir a la revista de l'Associació de Directors d'Escena i que explica una mica les inquietuds del que hem anat fent al Teatre de l'Escorxador...

"Els teatres europeus solen assumir funcions que estan vinculades amb processos de :

-       *   creació

-       *   exhibició

-       *   distribució

-       *   animació

-       *   investigació

-       *   formació

-       *   educació

-       *   promoció

-       *   integració

-       *   informació

-       *   divulgació.

Totes aquestes estan pràcticament absents de la praxi dels teatres espanyols, on destaca principalment la creació d’espectacles, cosa que implica comptar amb un equip artístic que, en bona mesura permet abordar algunes d’aquelles funcions.

Els teatres europeus són espais habitats, plens de vida i activitat, son llocs de trobada i relació de diferents referents socioculturals en l’entorn en que se situen en tant que es constitueixen com a centres de difusió i de divulgació, però més que res són factories, centres de treball. A espanya no és així.

La conclusió lògica és que els teatres s’han d’organitzar com cases de teatre, és a dir com a centres en els que el teatre sigui l’activitat fonamental, i en tant el teatre sigui la comunicació d’un actor i un espectador, els teatres s’haurien d’ocupar de crear i difondre aquests actes de comunicació.

Un coneixement suficient dels principis d’organització teatral aconsella que:

1                -    en cada teatre existeixi una companyia resident per a que el teatre que l’acull pugui desenvolupar les seves finalitats i funcions

2             -    de la direcció artística se n’han d’ocupar persones amb coneixements i experiència contrastada en lo teatral.

3                -    De la gestió se n’han d’ocupar persones en coneixements i experiència contrastada en la gestió, establint en tot moment els protocols oportuns de funcionament per a que la direcció artística sigui la que coordini tot el conjunt."

                          MANUEL F. VIEITES