deBeLló: FIRA

Mostrando entradas con la etiqueta FIRA. Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de septiembre de 2012

ALGUNS COMENTARIS...

... DE LES PERSONES QUE VAN PARTICIPAR EN AQUEST PROCÉS/ PROJECTE SENSIBILITZADOR!!!

ÒSCAR RIBES: Amb vosaltres d'esperit!!!... Estic segur que una experiència com Sensitive Bodies canviarà moltes vides!!!! ...Transmet si et plau la meva connexió amb tots vosaltres abans de sortir a escena!!!...Us estimo sensitives!!!!.

CRISTINA GÓMEZ: Fira Tàrrega 2012... un sueño hecho realidad...Tras haberla vivido como espectadora y haber deseado formar parte de ella tantas veces... el día llego. ¡Y no podria haber sido mejor! Por unos días he vuelto a ser una niña rodeada de tanta sensibilidad, cariño y emociones tan diversas que en si seria otro ritmo bailable :) Un cuerpo sensible dentro de otro cuerpo sensible... Sea como sea no habría sido lo mismo sin todas aquellas personas que junto a ellas he podido vivir estos tres magníficos días ♥ Gracias a mis compañeros, gracias al soporte de creación de la Fira y gracias sobretodo a Jaume por haber creado este proyecto que ha hecho que vivamos el mundo que nos rodea con otra perspectiva, más detallista, más sensible.(Míriam Alba Prieto :: te ví ayer por la tarde con un fantástico tutú... pero es que yo las cosas tan modernas no las pillo jajjajajaj. Me quedo con vuestro esfuerzo y ganas! muak)

MONTSE ASENSIO: Qué macos!... Tot i que no vaig poder participar (encara em marejo i això m'està afectant al meu estat d'ànim), estic molt contenta d'haver compartit amb vosaltres moments tan intensos.Gràcies Jaume per reunir-nos i guiar-nos en aquesta descoberta. Muà.

TIGRE TON: Poca gent amateur (i encara menys, espectadors) poden dir que han participat de la Fira de Teatre de Tàrrega com part activa d'un espectacle. Aquest ja és un motiu que il·lusiona... Però, després de tot, el procés de creació, d'aprenentatge, de col·laboració, i del que representa sentir la "sintonia del públic", personalment us puc dir que aquesta experiència m'ha canviat: ara em sento més preparat per escoltar, i no només els sons de la ciutat, sinó també les emocions d'aquells que hi viuen... ara som cossos una mica més sensibles. Gràcies a tu, Jaume!

XAVIER GIMENO: Ding, dang, ding, dang, clon, clon, clon, clon, clon, clon, clon, clon. Així és el final.

Brummmmm, hehehehehe, plas, plas, plas, plas... Així era, de vegades, el que ens divertia ballar.

I el meu cor...latia, brollava.

I el meu cos sensible.

Gràcies a tothom i en especial al Jaume per fer possible la meva participació a Fira Teatre Tàrrega 2012 d'aquesta manera tant especial, espacial.

Aquí queda un cos i un cor disponible.

Petons i abraçades, Xavier Gimeno Soria

miércoles, 1 de agosto de 2012

CRÒNICA DE LA 8ª SESSIÓ - 28 Juliol 2012

“El moviment és un llenguatge tan poderós i expressiu com les paraules” (Isadora Duncan)

Aquesta és la sessió on fem un assaig obert davant del públic. Ja tenim tot el vestuari.

Primer fem un assaig de repàs per incorporar persones que encara van apuntant-se a participar de la performance; no els resulta difícil, només cal prestar atenció a l'estructura.

Es el moment de buscar la homogeneïtzació en aquelles parts grupals de la performance que ens requereixen un moviment homogeni.

Punts que treballem i que encara caldrà treballar amb més atenció:

- L’atenció a les fonts del so ha de ser visible per al públic d’alguna manera, no només l’hauríem de sentir nosaltres internament (que ja està molt bé) sinó també ho hauríem de fer externament, usant els eixos corporals (del cap, del tors...) que vam treballar en una de les sessions.

- Recordar els solos i marcar en quin moment precís el grup assimila els "dissidents".

- Els tempos en el pujar i baixar i en les oscil·lacions funcionen millor com més lents i més homogenis són.

- No passa res per quedar d’esquena al públic, de fet, el dia de la fira potser no hi haurà ni frontal ni esquena determinada, ja que la gent se situa per totes bandes.

- La càmera lenta encara pot ser més lenta (i més segura), cal ser conscients de les passes i del moment de girar el quadrat.

- Una de les coses que encara ens falta treballar és com podem fer que el públic se senti còmplice d’alguna manera del nostre treball, per a que entengui que poden emetre sons, que segur que ja ho faran encara que siguin molt petits, i per a que entenguin que poden afegir-se a la performance, formar-ne part...

Després d’haver-nos reunit sota l'auspici de Nostre Senyor, i haver solucionat alguns dubtes de la gent, repartim el vestuari.

A les 20 h. Comencem l’assaig obert que vaig marcant jo amb un xiulet sobretot per les campanades (que teníem previstes per al final) que no ens sonaran.

Molt generós el mossèn, tocant a missa, ens dóna molta canxa, (sobretot a la Montse)...

...però encara sembla que la gent estigui ballant sons molt llunyans enlloc dels sons que es produeixen en l'immediatesa de la plaça (Una crítica: la gent estava massa callada), tot i això si prestem atenció podrem sentir-los respirar, fer rialletes, comentar algunes coses que podríem aprofitar.

La performance funciona.
Encara pot funcionar millor, perquè una performance mai no està tancada, acabada...
Com diu el pintor Antonio López: "Nunca se sabe si los cuadros están terminados, porque están llenos de una tensión constante y activa que pide más, que pide menos, que pide seguir descubriendo, añadir o quitar..."
I hi ha moltes metàfores (moltes lectures socials) per poder-ne extreure.

jueves, 5 de julio de 2012

+ SO + MOVIMENT

I aquí vam començar a escoltar els sons que estaven al nostre voltant, cal dir que va ser un joc molt generòs tant per part del so, com per part de les persones participants... algunes van començar a produir sons en veure que també formaven part de l'entorn sonor... hi ha moments en que es fa dicícil decidir quin de tots els sons que ens envolten en un mateix moment, volem ballar...

És curios també, que no ens adonem del so que hi ha a les ciutats fins que ens dediquem a voler-lo escoltar! Com en el vídeo també s'ha enregistrat, us podeu fer una idea de com sonava el que estaven ballant els SENSITIVE BODIES de Tàrrega...

jueves, 21 de junio de 2012

CRÒNICA DE LA 2A SESSIÓ - 9 JUNY 2012

“Si queréis conseguir una verdadera obra maestra, debéis prescindir siempre de las mentiras bonitas”... “Tratad siempre de mostrar al espectador el lado desconocido de las cosas”, (J. GROTOWSKI)

- Primer de res fem una ronda de presentació de les persones que arriben noves.

- I comencem a treballar en la recuperació de la partitura de moviments.

- Algunes persones l’han de crear de nou, però a les altres només els ho cal recordar. El propòsit de treballar aquesta partitura de moviments és haver experimentat amb diferents possibilitats a partir de la generació automàtica.

- Com va comentar la Montse, es tracta de tenir una biblioteca de moviments emmagatzemats que ens permetin tenir recursos en moviment a l’hora de posar-nos en marxa al carrer.

- Anem un pas més enllà i comencem a compartir moviment amb la resta de persones participants:

- Cal copiar 3 moviments més d’una altra persona a la que encara no coneixem, per treballar plegats amb gent amb la que no treballaríem d'habitual.

- Un cop assimilats aquests 3 moviments, fem que una altra persona diferent ens regali 2 moviments més, que incorporarem als 13 que ja tenim fins a tenir-ne un total de 15.

Un cop fetes les creacions les veiem totes i analitzem els moviments de les altres persones, repetint tota la coreografia de totes i cada una de les persones participants, que surten al davant i fan de coreògrafes de la resta.

DIFICULTAT DE RECORDAR ELS 15 MOVIMENTS, però es resol (segons van dir moltes persones) amb la pràctica. També es va comentar que resulta molt més difícil recordar els moviments de les altres persones.

DESPRÉS REPASSEM LA MARXA EN COL·LECTIU... per a que les persones noves tinguin l’estructura.

TREBALLEM UN EXERCICI DE CANVIS DE PES PER PARELLES:

La valoració és que hi ha hagut persones que no es trobaven còmodes fent aquest canvi de pes, potser perquè no hi havia prou confiança com per deixar-se anar; altres persones, però, van trobar l’exercici molt còmode i molt atractiu per crear el contacte.

VALORACIÓ:

- Es va comentar que potser hauria calgut fer abans algun exercici de confiança.

- Qüestions que sortien com: Com podem deixar anar el pes?

- Els canvis de pes no creen fluïdesa.

- Sandra: “jo vaig pensar: mira, així vinc !

”FEM EL MATEIX AMB TRIOS: El treball resulta una mica més senzill quan es tracta de que dues persones n’aguantin una de sola.

Els canvis de pes potser resulta un exercici massa precipitat per a la tercera sessió.

NO CAL FORÇAR, no importa el pes.

EXERCICI:OCUPACIONS D’ESPAIS BUITS ENTRE 3 PERSONES: “OCUPAR FORATS”

Aquest exercici consisteix en ocupar espais buits que generen els gestos/moviments/accions de les persones.

Es pot fer d’una manera fluïda o bé sortint, mirant i tornant a entrar.

ENTRE 6 PERSONES: Quan treballàvem amb aquest nombre de persones es creaven arquitectures de relació molt interessants.

Cal pensar que tenim una tendència quotidiana a la rutina, que ens fa ser molt visuals i estalviar tot el moviment possible, no fem res que no s’hagi establert en una rutina... (la llibertat en el moviment comporta casi sempre més relax, probablement perquè també respirem més profundament, amb la qual cosa oxigenem més el nostre cos!)

HEM DE PENSAR EN LA PART TERAPÈUTICA DE LA DANSA, DEL MOVIMENT.

SENTIMENT I MOVIMENT VAN JUNTS... AIXÒ ÉS LO MÉS BONIC DE COMPARTIR AMB ALTRES PERSONES.

ENTRE 12 PERSONES:Vam descobrir que com més gran és el grup, més dificultat hi havia per moure’s, la gent parlava més, s’avisava verbalment. És un grau molt inicial de moviment grupal.

VALORACIONS:

Es reivindica i es demana la necessitat d’un ordre quan s’estan fent les coses.

PER QUÈ?? Perquè ens costa tant que no podem obrir-nos al caos i a la indeterminació???

Cal respectar les decisions de com farà cada persona les coses.

Hi va haver gent que va decidir buscar espais per fora.

Treballar amb més gent és més complicat.

VALORACIÓ FINAL:

Un dels problemes que ens trobem quan comencem a escoltar com sonen les coses:

Cal treballar amb el temps de cada moviment?

O amb el temps de cada so?

- COMENCEM EL TREBALL DE CREACIÓ DE SITUACIONS GRUPALS...

CONSIGNES: TREBALL PER GRUPS ADAPTANT-NOS AL MOVIMENT DE LES ALTRES PERSONES...

EXERCICI PER FER A CASA: ESCOLTAR, ESCRIURE ALLÒ QUE SENTIM, PER PODER SER SENSIBLES AL SO.

miércoles, 20 de junio de 2012

TV3 20 JUNY

Clicant sobre aquest enllaç podreu veure la presentació de la programació de Fira de Tàrrega:
TALL DE VIDEO FIRA

El treball que estem fent amb les persones NO professionals a SENSITIVE BODIES. Quines imatges més boniques, llàstima que no es van quedar a enregistrar quan vam sortir al carrer!!!!!!

domingo, 3 de junio de 2012

PRIMERA SESSIÓ DE FORMACIÓ SENSITIVE BODIES

2 de juny de 2012

Ahir a l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega, a les 18.00 hores, vam iniciar les sessions formatives de la performance SENSITIVE BODIES dins el programa de suport a la creació de Fira Tàrrega, amb l’assistència de les 21 persones que van poder assistir a la presentació: persones de diferents edats, camps professionals i sensibilitats diverses, són els subjectes, intèrprets i motors de l’experiència.

Tot i que la gran majoria de les persones que van gaudir ahir del primer contacte amb el moviment no es coneixien de res, a les valoracions finals algú va comentar que tenia la sensació d’haver treballat junts durant molt de temps. Tothom es va sentir còmode, motivat i ple d’energia per seguir investigant en les properes sessions amb el moviment, el cos i els pocs sons que arriben de la ciutat.

Aviat haurem de sortir al carrer a buscar la música de la ciutat!